Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Palanques
Municipi
Municipi dels Ports, situat a l’extrem nord-occidental del País Valencià.
El terme és tallat transversalment de S a N per la vall del Bergantes, que deixa a ponent la serra de la Menadella límit amb Aragó i a llevant la mola de Palanques 776 m alt L’agricultura és característica del secà pobre de muntanya conreus d’autoconsum, a base de cereals, patates i llegums Hi ha horta en petits bancals vora el riu Al terme hom explotava una mina de guix La pobresa dels recursos locals ha fet que l’emigració, ja present des del començ del s XX, s’hagi precipitat durant els últims anys Una gran part de les terres van restant, així mateix, abandonades El poble 29 h…
Herbers
Municipi
Municipi dels Ports, a l’extrem septentrional, al límit amb el Matarranya.
El terme ocupa una part de la conca alta del Tastavins anomenat aquí barranc d’Escalona De les 2 700 ha de superfície, 500 pertanyen a explotacions forestals, al tossal d’en Sabater i la pineda de la Vall Unes 600 ha són dedicades a conreus de secà cereals i patates i només 15, a regadiu Hi ha granges estabulades El poble 115 h agl 1996, herbessers o herbessencs és a l’esquerra del barranc d’Escalona, al fons de la vall, la qual, oberta en direcció a Pena-roja de Tastavins Matarranya, es comunica molt difícilment amb la resta de la comarca L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu L…
Olocau del Rei
Municipi
Municipi dels Ports, de parla castellana, a l’extrem occidental de la comarca i pràcticament voltat de terres aragoneses.
El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau 1 203 m alt i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals La resta del terme es reparteix entre boscs de pins 400 ha, pasturatges pobres i garrigars La ramaderia ovina uns 1 200 caps té una certa importància L’emigració va despoblant lentament el municipi La vila 85 h agl 2006, olocauins 1 042 m alt és al peu del puig d’Olocau coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau L’església parroquial és…
Turena
Província
Regió de França, antigament província, situada entre el Maine, al N, la Sologne, a l’E, el Poitou, al S i l’Anjou, a l’W.
Correspon des del 1790 al departament d’Indre i Loira i als confins dels de Loir i Cher, Indre i Viena uns 6 500 km 2 La capital i principal centre és Tours Comprèn l’extrem sud-oest de la conca de París i és formada per un baix altiplà 100 m travessat d’E a W pel Loira, el qual, amb els seus afluents Viena, Indre i Cher, hi ha obert àmplies valls La població viu bàsicament de l’agricultura i de la ramaderia, molt important Els conreus principals són els de la vinya, cereals, hortalisses i farratge al N hi són abundants els boscs de pins i castanyers Habitada en els temps preromans pels…
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n'és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…
regne d’Armènia
Història
Estat cristià format a partir del segle XI a la costa sud-est de l’Àsia Menor, a l’antiga Cilícia, per emigració dels armenis de les valls altes de l’Eufrates.
Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…
Còrsega
![](/sites/default/files/media/FOTO/Vall de la Restonica i llac Melo.jpg)
Vista de la vall de la Restonica i el llac Melo, Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…
Gal·les
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Galles_Harlech.jpg)
Castell de Harlech, al sud de Porthmadog
Corel / Linda Bartlett
País del Regne Unit, situat en una península gairebé rectangular, a ponent de la Gran Bretanya.
Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…
els Ports
![](/sites/default/files/media/FOTO2/CM063_N1.jpg)
Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Morella A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les…
Bretanya
El cap Frehel, a l’abrupta costa septentrional de la Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees…