Resultats de la cerca
Es mostren 4692 resultats
Uruguai
Riu
Riu de l’Amèrica del Sud (900 km de longitud, 440.000 km2 de conca i 5.500 m3/s de cabal mitjà).
Neix a la serra Geral, al Brasil Riu de règim pluvial subtropical, la major part del seu curs serveix de frontera, primer entre l’Argentina i el Brasil i després entre l’Argentina i l’Uruguai Desemboca al Río de la Plata , juntament amb el Paraná , per una boca de 15 km d’amplada És navegable en el seu curs inferior Els nombrosos salts, roques i retingues disminueixen el seu valor econòmic
Salween
Riu
Riu del SE d’Àsia (2.500 km).
Neix a les muntanyes Tanglha, al Tibet oriental, flueix en direcció S i travessa els altiplans de Kunming sheng de Yunnan, Xina i els estats de Xan, Kayah i Karen Birmània, excavant profundes valls i gorges, per desembocar, formant un delta, en el golf de Martaban, prop de Moulmein, a la mar d’Andaman
llac de Zúric
Llac
Llac suís, entre els cantons de Sankt Gallen, Schwyz i Zúric.
Té 40 km de llargària, d’1 a 4 km d’amplada i 143 m de profunditat màxima Pont carretera i ferrocarril entre Pfäffikon i Rapperswil Origina el riu Limmat, que travessa la ciutat de Zúric
illa de l’Ascensió
Drew Avery (CC BY 2.0)
Illa
Illa de l’Atlàntic sud que depèn administrativament de la colònia britànica de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És una illa volcànica, resta emergida de la dorsal sud-atlàntica, situada a 1600 km del cap Palmas, a Libèria Té un clima tropical temperat pels alisis del sud-est que bufen constantment damunt l’illa, però rep en conjunt molt poques pluges Hi ha una estació cablegràfica internacional i una estació dels EUA d’observació de satèllits Aeroport La capital és Georgetown Descoberta pel portuguès João de Nova, el dia de l’Ascensió de 1501, l’illa fou ocupada el 1815 pels anglesos, els quals hi establiren una guarnició per vigilar l’estada de Napoleó a Santa Helena La seva importància estratègica en…
Muntanya Blanca
Turó
Turó prop de Praga on el 8 de novembre de 1620 les tropes nacionals txeques foren vençudes per les imperials.
Els txecs nomenaren Frederic V del Palatinat rei de Bohèmia i cercaren l’ajut de la noblesa hongaresa, i l’emperador Ferran II la trobà en la Lliga Catòlica, en Saxònia i en Maximilià I de Baviera així restava obert el primer període de la guerra dels Trenta Anys Malgrat l’heroica resistència txeca, l’exèrcit bavarès de Tilly vencé i entrà a Praga Per al regne de Bohèmia aquesta desfeta significà el reconeixement forçós de la sobirania austríaca
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro…
els Balcans
Serralada
Serralada de plegament terciari de l’Europa sud-oriental que forma part del sistema alpí.
S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària…
Nestos
Riu
Riu de la regió balcànica (230 km).
Neix a les muntanyes de Rila Bulgària, travessa la vall entre els monts Piridin i els Ròdope, entra a Grècia, als límits entre Macedònia i Tràcia, i desguassa a l’Egea, davant l’illa de Tassos
Kura
Riu
Riu del Caucas (1.364 km de longitud i 188.000 km2 de conca).
Neix a Turquia i passa per les RSS de Geòrgia i d’Azerbaidjan desguassa a la mar Càspia, on forma un extens delta 100 km 2 Els afluents principals són l’Aragvi, l’Alazani i l’Araks
Irtyš
Riu
Riu d’Àsia (4.331 km de longitud i 1.592.000 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Altai, i, després de travessar el Kazakhstan, passa per Semipalatinsk i Pavlodar Entra a Sibèria, on passa per Omsk i Tobol’sk Aigües avall de Khanty-Mansijsk conflueix amb l’Ob’ Els afluents principals són l’Išim i el Tobal, per l’esquerra Al seu curs pel Kazakhstan hi ha grans centrals hidroelèctriques