Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Porroig
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Castellet
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble i antic cap del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), damunt un serrat calcari encinglerat a la dreta del riu de Foix.
Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII
vescomtat de Lavedan
Història
Territori feudal sorgit d’un desmembrament del comtat de Bigorra.
En fou el primer vescomte Maurió mort vers el 940, fill del comte Llop I de Bigorra La primitiva capital fou Castèllobon i, als s XVII i XVIII, Lorda
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…
els Casots
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys, situat al terme municipal de Subirats (Alt Penedès).
Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides, com les aus limnícoles, petits cocodrils i rinoceronts d’hàbits aquàtics, com el Brachipotherium , i l’altra d’origen africà, com els proboscidis del grup dels mastodons, Gomphotherium , dinoteris, Deinotherium , i un pangolí, el Teutomanis , mamífer insectívor cobert d’escames D’altra banda, hi trobem elements…
els Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…
Caucas
© Xevi Varela
Serralada
Serralada de plegament terciari que forma part del sistema alpí indoeuropeu i que s’estén des de la mar Negra i la mar d’Azov fins a la mar Càspia seguint una direcció general EW.
Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…
Àrtida
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Sant Pere de Ribes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, als vessants meridionals del massís de Garraf (Montgròs, 358 m, al NW).
Situació i presentació Limita amb els municipis d’Olivella N, Canyelles NW, Vilanova i la Geltrú W i Sitges E i S El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors 285 m, a més d’altres que oscillen entre els 200 i els 288 m A migdia hi ha Penya Riscla 308 m, el puig de Prubelles 168 m i el Pedroell 75…
Subirats
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat i el Garraf.
Situació i presentació Amb una extensió territorial de 55,92 km 2 , Subirats és el municipi més extens de l’Alt Penedès És situat a llevant de la comarca Confronta al N amb Sant Sadurní d’Anoia i Gelida a l’E amb Cervelló i Vallirana, municipis del Baix Llobregat al SE amb Olesa de Bonesvalls al SW amb Avinyonet del Penedès, l’enclavament del Cortei del municipi de la Granada i Santa Fe del Penedès, i a l’W amb el Pla del Penedès i Terrassola i Lavit El terme comprèn, a part el poble de Sant Pau d’Ordal, cap de municipi, diversos nuclis de població i caseries, com ara els pobles d’Ordal, la…