Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Rin
© Corel / Fototeca.cat
El major dels rius de l’Europa pròpiament occidental.
Nascut a Suïssa, és fronterer amb Àustria, Alemanya i França passa per Alemanya i, finalment, travessa els Països Baixos, on desguassa a la mar del Nord Té 1232 km de llarg, 196300 km 2 de conca i un cabal final d’uns 2250 m 3 /s de mitjana i 11 l/s/km 2 S'origina al llac Toma, a 2344 m d’altitud, al peu del Mont Badus, prop del pas de l’Oberalp, amb el nom de Vorderrhein Dins els Alps s’orienta al NE i rep el Hinterrhein, que ve dels Alps Rètics així, a Felsberg porta ja 126 m 3 /s 38,8 l/s/km 2 d’un règim nivoglacial de transició, amb màxim de juny i mínim profund d’hivern…
Prealps
Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.
D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries El sòcol cristallí aflora en pocs indrets Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La…
Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea…
regne de Borgonya
Història
Conjunt de territoris de límits i jurisdiccions variables que, prenent per centre l’antic regne dels burgundis, s’uniren i es fraccionaren entre els s. IX i XIV.
En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…
Andalusia
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
Espanya
Estat
Estat de la península Ibèrica, a l’extrem SW del continent europeu, limitat al N per la mar Cantàbrica i els Pirineus, els quals fan frontera amb Andorra i França, a l’E per la mar Mediterrània, al S per la mar Mediterrània i l’oceà Atlàntic, i a l’W per Portugal i l’oceà Atlàntic. Comprèn els enclavaments africans de Ceuta i Melilla i els arxipèlags de les Balears a la mar Mediterrània i de les Canàries a l’oceà Atlàntic, davant de la costa marroquina; la capital és Madrid.
La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…