Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
el Donasà
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.
Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del s X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual s’…
pla d’Urgell
© Fototeca.cat
Extensa plana de la Depressió Central Catalana a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).
El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental de la comarca…
castellania d’Amposta
Història
Nom que prengué l’antiga comanda de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta comanda o batllia esdevingué ‘‘cambra’’ o dotació especial del castellà d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalanoaragonesa foren també designats amb aquest nom).
El nom de la Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa
Auxois
Regió de la Borgonya, França, que forma part del departament de Costa d’Or.
Constituïda per una plana on destaquen petits turons testimonis com el mont Auxois , i drenada pel riu Serein, que discorre encaixat en el sòcol cristallí És una àrea d’economia essencialment ramadera que aprofita les pastures de tota la comarca
Gerrei
Regió del S de Sardenya, a la província de Càller.
Confina al S amb la comarca del Sarrabus, a l’E amb la Quirra, a l’W amb la Trexenta i al N amb l’Ollastra És d’economia ramadera ovins Hom hi explota mines d’antimoni, de coure i de plom La població principal és Villasalto 683 h 2000
Finestrelles
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat, al vessant S de la muntanya de Sant Pere Màrtir, al límit amb el terme de Barcelona.
Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial
Marne
Riu
Riu de França, afluent del Sena (525 km de longitud).
Neix a l’altiplà de Langres, a 381 m d’alçada Travessa les costes calcàries juràssiques de l’est de la conca de París i, durant un breu trajecte, la Xampanya, on rep per la dreta el Saulx i per l’esquerra el Blaise Passa per Vitry-le-François, Châlons-sur-Marne i Épernay A la conca de París, el seu curs, divagant en nombrosos meandres, rega una comarca cerealística Desemboca al Sena per Charenton, a l’àrea suburbana oriental de París Aigües amunt d’Épernay voreja el riu el canal Marne-Rin, una via de gran tràfic
Aeròdrom de Manresa
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Sant Fruitós de Bages.
Conegut també com Aeròdrom de Sant Fruitós de Bages o Aeròdrom Pujol Muntalà, es troba a 5 km d’aquesta població Els anys trenta ja es feien vols esportius a Manresa a través de l’Aeroclub de Manresa i Comarca del Bages, fundat el 1934 i continuador de la tradició aèria instaurada a Manresa a través d’una delegació de la Lliga Aeronàutica Catalana 1926 L’aeròdrom fou inaugurat el 1969 i és propietat de Ramon i Manel Pujol i Roca El seu operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Té una extensió de 13,71 ha i disposa d’una pista d’herba i terra de 750 × 40 m i una plataforma d’…
refugi Josep Maria Montfort
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del terme municipal d’Alins, al Pallars Sobirà.
També conegut com refugi de Baiau, duu el nom a la memòria de Josep Maria Montfort, alpinista del Centre Excursionista Comarca de Bages que morí d’accident a la serra del Cadí el gener de 1979 Situat al circ de Baiau, sobre l’estany superior del mateix nom, a 2517 m, i a prop de la portella de Baiau que dona accés a Andorra Fou inaugurat el 1981 per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Es tracta d’un refugi metàllic d’emergència amb capacitat per a 18 places És punt de pas del sender GR-11 i entre les ascensions que es poden realitzar hi ha els pics de Medacorba 2905 m,…
Tirint
Corel / Robert Chadwick
Ciutat
Ciutat grega de l’època micènica, a la plana de l’Argòlida, al S d’Argos.
Habitada des del tercer millenni, fou important durant el segon, com una de les ciutats estat del món micènic, famosa per les seves fortificacions, citada per Homer Se'n conserva l’acròpolis, sobre un petit turó, excavada des del 1884, quan Shliemann començà la resurrecció arqueològica de la cultura aquea, excavacions que han continuat després Destaca el recinte fortificat, amb muralles de tècnica ciclòpia, un dels més ben conservats i imposants, edificat vers el 1400 aC i refet vers el 1200 un oval de 300 m de llarg i entre 100 i 60 d’ample, els propileus, el mégaron o palau reial i altres…