Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
baronia de l’Illa-Jordà
Història
Baronia centrada en el castell de l’Illa, que al començament del segle XI era senyorejat per Odó I de l’Illa.
El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc de les…
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva…
ducat de Borbó

Armes dels ducs de Borbó
Història
Ducat-paria francès creat el 1327, sobre la senyoria de Borbó, a favor de Lluís, comte de Clermont i senyor de Borbó (Lluís I el Gran, mort el 1342), fill de Robert de França, comte de Clermont (fill de Lluís IX), i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Fou la primera creació d’un ducat per part d’un rei capetià La senyoria estigué a mans dels Dampierre 1228, passà als Borgonya 1283 i als Capets 1310, fundadors de la primera dinastia ducal El 1523 l’apanatge de Borbó passà a la corona La segona dinastia ducal de Borbó s’inicià quan el ducat de Borbó fou conferit als prínceps de Condé principat de Condé, i durà fins a la seva extinció, el 1830 De la primera dinastia de la casa ducal de Borbó sortiren diferents línies la dels comtes de la Marca comtat de la Marca i ducs de Vendôme ducat paria de Vendôme, després reis de Navarra i de França la…
Índies Occidentals
Història
Denominació oficial que rebien els territoris de la corona de Castella a ultramar.
L’origen del nom, que inicialment fou el d’Índies, provenia de l’error geogràfic de Cristòfor Colom, que creia haver arribat al Japó i a la Xina i no a un nou continent El nom d’Índies prosperà, i així constà a tots els documents oficials des del començament del segle XVI, en què designava tant la terra ferma com les illes Un cop descobert el Pacífic 1513 i després del viatge de Magalhães i Elcano 1522, fou palesa la duplicitat de noms entre l’Amèrica hispànica i l’Extrem Orient i hom adoptà la denominació d’Índies Occidentals per Amèrica i d’Índies Orientals per a l’Extrem Orient No obstant…
Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadi Olímpic Lluís Companys
Comitè Organitzador Barcelona 2010
Esport general
Instal·lació esportiva inaugurada el 20 de maig de 1929 a Barcelona.
Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà…
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
Estadi Nova Creu Alta

Estadi Nova Creu Alta
Ajuntament de Sabadell
Futbol
Estadi de futbol de Sabadell.
Fou inaugurat el 20 d’agost de 1967 en substitució de l’anterior camp del Centre d’Esports Sabadell, del qual adoptà la denominació, malgrat que és situat a la plaça Olímpia, a uns centenars de metres fora del barri de la Creu Alta Les obres de construcció s’iniciaren el 15 de setembre de 1966, als antics terrenys de Can Borgonyó La direcció anà a càrrec de l’arquitecte Gabriel Bracons i del constructor Argemí El dia de la inauguració se celebraren una sèrie d’actes que s’iniciaren al matí amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que es trobava a la vella…
Palau Municipal d’Esports de Barcelona
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Situat al peu de la muntanya de Montjuïc i també conegut com Palau dels Esports , fou dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat l’any 1955 Fou construït per disputar diverses competicions dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 Pavelló de titularitat pública, originalment tingué una capacitat per a 8000 espectadors i fins l’any 1971 fou seu de les seccions de basquetbol, handbol i hoquei sobre patins del Futbol Club Barcelona, que a partir de llavors es traslladaren al Palau Blaugrana Després dels Jocs Mediterranis acollí alguns dels principals esdeveniments esportius de Barcelona…
bisbat de Barbastre

Bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…