Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la competència progressiva de…
República de la Barcelona Colombiana
Demarcació politicoadministrativa històrica, de duració efímera, que existí en el que és avui territori veneçolà.
Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció de Caracas Més tard, el…
monestir de Sant Hilari de Carcassona
Abadia
Abadia benedictina, avui església parroquial de Sant Hilari, al baix Rasès (Llenguadoc), sota l’advocació de l’Assumpta.
Fou fundada al s VIII en honor de sant Sadurní i de sant Hilari, però que finalment s’anomenà només de Sant Hilari, per tal com guardava des del 969 el cos d’aquest sant, martiritzat a Carcassona Lluís el Piadós li confirmà els seus béns el 825 Tenia inicialment 32 monjos La seva àmplia dotació s’estenia pels comtats de Carcassona, Rasès, Tolosa i Rosselló Sofrí molt durant la croada contra els albigesos s XIII, i al segle següent inicià la decadència i baixà a vint monjos, i arribà a sis el 1691 Fou secularitzat el 1758, quan tenia només set monjos, i els seus béns foren units al seminari de…
Renanué
Despoblat
Poble (1 360 m alt) del municipi de Bissaürri (Ribagorça), avui despoblat, al vessant benasquès del coll de les Fades.
Bàratre
Penya-segat a l’oest d’Atenes, avui omplert, on als s. V-IV aC eren precipitats els condemnats a mort.
Les parets eren recobertes de puntes de ferro
el Barri de Serradui
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), dins l’antic terme de Serradui, situat al vessant meridional de la serra del Cis.
Hi ha l'església de Sant Martí, d'origen romànic, avui en ruïnes La llunyania del riu Isàvena fou la causa que els habitants d'aquest nucli es traslladessin majoritàriament al barri del Pont de Serradui, avui anomenat Serradui
Posillipo
Serralada
Serralada de pedra tosca i sembrada de vil·les i jardins, que separa el golf de Nàpols del de Pozzuoli (6 km).
En temps d’August hi fou construït un túnel Grotta Vecchia convertit avui en carretera
Calaurea
Illa
Illa grega, al nord del Peloponès, a la boca del golf Sarònic.
Avui és unida a l’illa de Boros Hi havia un temple dedicat a Posidó, on Demòstenes s’emmetzinà
Licabet
Muntanya
Muntanya que domina el NE de la ciutat d’Atenes i s’oposa al turó de l’Acròpolis, el qual supera en altitud (277 m).
Avui una esglesieta dedicada a sant Jordi en corona el cim, que és un dels miradors de la ciutat