Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
vescomtat de Tursan
Història
Territori del ducat de Gascunya travessat per l’Ador al sud de Mont de Marsan i flanquejat per la Chalossa i l’Armanyac.
Format al final del s X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del s XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira
Pèrgam
Ciutat
Antiga ciutat de Mísia, a la vall del Caicos, a uns 20 km de la mar Egea.
Correspon a l’actual Bergama, a la Turquia asiàtica Coneguda ja el 401 aC, fou famosa a partir de la rebellió de Filèter contra el rei selèucida Antíoc I, que la convertí en capital del reialme dels atàlides 282-133 aC L’apogeu del quart regne hellenístic se situa al s II aC, després de les victòries contra els gàlates i sobretot gràcies a l’aliança d’Èumenes III amb Roma contra els selèucides Àtal III lliurà als romans la ciutat, que esdevingué capital de la província d’Àsia Centre de cultura hellenística, la seva biblioteca va lligada als noms d’Antígon de Carist i de Crates de Mallos Els…
regne de Tolosa
Història
Entitat política fundada de resultes del segon pacte entre Vàlia, rei dels visigots, i el general romà Constanci (després emperador Constanci III), el 418.
Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…
Mísia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, entre la mar de Màrmara i l’Egea, que confinava amb la Lídia, Frígia i Bitínia.
Dividida en diverses regions la Mísia menor, dita Hellespont, la Mísia major, la Troàda i la Teutrània, que no sempre mantingueren els mateixos límits, fou habitada des d’una època molt antiga, segons el testimoni d’Homer Fou dominada pels perses al s VI aC, i a l’època hellenística per Alexandre el Gran i pels selèucides Absorbida al s III aC pel regne de Pèrgam, passà a mans dels romans el 133 aC Fou sempre una regió sotmesa a una forta influència de l’hellenisme, que encara s’accentuà sota el domini dels reis de Pèrgam
Òlbia
Ciutat
Antiga ciutat grega de l’Escítia, fundada vers la meitat del s VII aC pels milesis a la costa NW de la mar Negra.
Esdevingué ràpidament un nucli comercial important, gràcies a l’intercanvi de productes entre grecs i escites El 331 aC els exèrcits d’Alexandre el Gran intentaren de conquerir-la i no ho aconseguiren Caiguda en decadència al s III aC, passà al control de Mitridates VI del Pont Els romans la declararen ciutat lliure i, a l’època dels Severs, fou inclosa en la Mèsia inferior El 250 fou presa i destruïda pels gots Les excavacions, iniciades per Rússia a partir de l’any 1901, han aportat un extraordinari material arqueològic del s VII aC i dels següents escultures, inscripcions,…
Canaan
Nom donat a distints indrets de l’Orient mediterrani a partir del segle XV aC.
Sembla que primerament es referia a la Fenícia estricta, segons l’etimologia en les tauletes de Nuzu del segle XV, kinnahū significa “púrpura”, com el grec οiνιξ, mot que origina el nom de Phoenicia A l’Antic Testament, Canaan servia per a designar la terra a ponent del riu Jordà, la Palestina actual La gran etapa cultural de Canaan correspon arqueològicament a l’edat del bronze, quan el país fou ocupat pels cananeus cananeu, que desenvoluparen una cultura urbana des del III millenni aC fins a la conquesta per part dels hebreus, vers el 1200 aC
Mesopotàmia
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…
Lícia
Història
Antiga regió del SW de l’Àsia Menor, compresa entre els actuals golfs de Fethiye i d’Antalya.
Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb…
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…
Paflagònia
Història
Regió històrica de l’Àsia Menor, a les riberes de la mar Negra.
Limitada, a l’E, pel Pont i, a l’W, per la Bitínia, és constituïda per una regió costanera i per una plana separades per una cadena montuosa, plena de boscs al vessant marítim La localitat més important és l’actual Kastamonu Els grecs hi fundaren s VII establiments comercials, que cediren a les escomeses dels cimmeris El s VI la regió caigué a les mans dels lidis 546 aC i, més tard, dels perses Alexandre el Gran se n'emparà 334 aC, però els seus habitants assoliren la independència vers el 281 aC Dioclecià la reorganitzà i la convertí definitivament en província de l’Imperi s III