Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Sant Marçal de Relat
Església de Sant Marçal de Relat (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Parròquia
Antiga parròquia rural i més tard sufragània de Santa Eugènia de Relat
, del municipi d’Avinyó (Bages), al N del terme, a l’esquerra de la riera de Relat.
És un edifici de base romànica, però les voltes foren canviades per unes altres de tipus gòtic, l’absis desaparegué vers el 1775, reemplaçat per un presbiteri quadrat, i al mateix temps s’obrí un portal senzill a la banda de ponent i s’hi erigí un campanar de torre, cobert amb teulada de quatre vessants És esmentada per primera vegada el 1038, i aviat fou unida com a sufragània a la de Santa Eugènia Fins fa pocs anys s’hi celebrava per Sant Marçal un popular aplec anual
Saint Croix
Illa
L’illa més gran de l’arxipèlag de les Verges nord-americanes, al Carib.
Descoberta per Colom 1493, fou ocupada 1650 pels francesos més tard esdevingué danesa 1733 i finalment fou adquirida pels EUA 1917
Lagaš
Ciutat
Antiga ciutat sumèria, a la part meridional de Babilònia, entre el Tigris i l’Eufrates, amb la ciutat sagrada, Girsu (actualment Tello).
Ocupada ja al IV millenni, tingué una gran importància un segle més tard sota Eannatum i Entemena Posteriorment fou seu del príncep Gudea
Saint-Acheul
Suburbi d’Amiens, a la Picardia, França.
Antigament hi existí un convent d’augustinians, més tard collegi de jesuïtes, que es féu cèlebre durant la Restauració En pren nom una cultura prehistòrica Acheulià
Poitiers
Capital del departament de Vienne, al Poitou-Charentes, França, situada damunt un promontori.
Té importants indústries metallúrgiques, elèctriques, d’impremta i d’industrialització del cuir Centre d’ensenyament superior La ciutat posseeix restes romanes D’època paleocristiana és el baptisteri de Saint-Jean s IV i l’hipogeu merovingi del Plateau des Dunes s VII-VIII Fou un important centre d’art romànic amb esglésies com Saint-Hilaire-le-Grand s XI-XII i Notre-Dame-la-Grande s XI-XII, que és un dels exemples més importants d’esglésies romàniques amb cúpules Entre els edificis gòtics cal esmentar la catedral de Saint-Pierre s XII-XIII i, en arquitectura civil, cases i palaus particulars…
principat d’Eisenach
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alta Saxònia.
Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach
Al-Azhar
Mesquita del Caire, el nom de la qual significa ‘la brillant’.
Fundada pel general fatimita Ǧawhar 969, esdevingué, inicialment, un centre de propaganda ismaïlita i més tard d’irradiació de l’islam en general, sobretot després de la destrucció de Bagdad pels mongols 1258 El 1961 foren ampliades les seves activitats i es convertí en una moderna universitat
cova de Bedeilhac
Cova
Cova prop de Tarascó, al País de Foix, on foren descobertes l’any 1907 pintures paleolítiques i, més tard, relleus que representen bisons modelats a l’argila, cas molt rar dins l’art paleolític.
Aquestes obres d’art sofriren greus desperfectes durant la Segona Guerra Mundial
Perge
Història
Antiga colònia dòrica a la regió de Pamfília, a l’Àsia Menor.
Ocupada per Alexandre el Gran 334, fou més tard capital de la província romana de la Pamfília secunda Hi predicaren Pau i Bernabé Institucions, festes i cultes locals són coneguts a través de les múltiples inscripcions trobades a les ruïnes prop de l’actual Murtana, al NE d’Antalya Turquia teatre, estadi, muralles fortificades amb terres quadrangulars i rodones
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del s X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al s XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal