Resultats de la cerca

Neix a Anatòlia, als vessants del Taure, i, en direcció SE, travessa la serralada de Maden per una estreta gorja i després d’uns 400 km en territori turc forma frontera entre Turquia i Síria i penetra a l’Iraq per una vasta depressió entre cingles que limiten la zona regable després de Mossul rep per l’esquerra el Zāb al-Kabīr i el Zāb aṣṣaghīr procedents del Kurdistan, banya Tikrīt i Sāmarrā’ i penetra a la plana de Mesopotàmia Aigües avall de Bagdad, rep el Diyālā procedent dels monts Zagros i s’uneix a l’Eufrates a Al-Qurna i forma el Šaṭṭ al-Arab, que porta les aigües d’…

La capital és Makhačkala El sector nord és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya Els sòls són castanys, lleugerament salins Els rius més importants són el Terek, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l’estatge montà de bosc de roures més amunt dels 2400 m hi ha prat alpí La…

Ocupa uns 450 000 km 2 de la part sud-oriental de la Rússia europea La cadena principal comença a la península de Crimea amb una llargada de més de 1 500 km, desapareix sota la mar Càspia i torna a aparèixer a l’altre costat amb el nom de serralada de Koppeh al nord de l’Iran Constitueix l’eix central de la Caucàsia, i comprèn essencialment dues alineacions principals el Gran i el Petit Caucas El Gran Caucas forma una divisòria d’aigües elevada i contínua amb escassos passos de muntanya Mamisonskij, 2 829 m Una gran part de la serralada es troba entre els 3 000 i 3 500 m d’altitud, amb pics…

La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

Per la seva extensió 771900 km 2 és la segona illa del món És repartida entre Indonèsia província de l’Irian Jaya i Papua Nova Guinea, estat independent des del 1975 Travessada per un eix muntanyós format per la gran serralada central, de 2000 km de longitud, amb unes grans altituds Jaya, 5040 m Trikora, 4750 m i uns sèrie de volcans actius, al SE la serralada forma una estreta península, on l’Owen Stanley Range supera els 4000 m Al N de la serralada s’obre una ampla depressió, que comprèn la plana dels llacs i les valls del Sepik, el Ramu i el Markham Parallela a la costa s’estén la…

Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona…

Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…