Resultats de la cerca

Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic 2686-2181 aC, no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà 2040-1786 aC No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht ~720 aC en féu la seva seu Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI 664-525 aC, que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII 404-399 aC, que expulsà els perses d’Egipte El període ptolemaic 323-30 aC marcà la fi de la seva preeminència política…

El seu origen fou el campament bastit pel conqueridor àrab ‘Amr ibn al-'Āṣ a la riba est del Nil durant el setge d’Alexandria 641 La proximitat amb la població grecocopta de Babilònia féu que aquesta es barregés ràpidament amb els conqueridors Els governants abàssides i tulúnides hi residiren, fins que fou fundat el Caire 969 Fou notable per la seva prosperitat econòmica

La seva situació geogràfica li permeté de tenir un paper important en el context polític sirià Al s XV aC lluità contra l’expansionisme egipcià Aliada després amb Egipte, s’enfrontà a Mitanni, i posteriorment ho féu als hittites Atacada, al s XIII aC, sembla que per Ramsès III, desaparegué del mapa històric

Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió

Corresponent a l’Alta Núbia, s’estenia des de la quarta a la segona cascada del Nil Baixa Núbia o Uauat El terme Kuš apareix per primera vegada en fonts egípcies, vers el 1970 aC Durant el Segon Període Intermedi 1786-1567 aC, aprofitant la invasió d’Egipte pels hikses, Kuš s’erigí en un principat autòcton que comprenia des de la tercera fins a la primera cascada Els faraons de la dinastia XVIII 1567-1320 aC, primera del Regne Nou, recuperaren els territoris de Núbia perduts i, encara, en conqueriren d’altres de nous, en els quals establiren un virrei amb autoritat sobre Uauat i Kuš La…

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i una sèrie d’…

Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al s XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del s XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’Akhenaton Aziru signà…

Documentada des del III millenni aC ceràmica i tombes, hi resta un temple de l’època de l’establiment dels amorreus ~2000 aC Ateny la màxima esplendor en establir relacions politicoeconòmiques amb Assíria s XIX-XVIII pel matrimoni de la filla del cap Išḥi-Adad amb el príncep assiri Iasmah-Adad, fill de Šamši-Ǎdad I 1815-1781, amb els regnes de Iamhad Alep i Mari Habitada —sembla— pels hurrites hurrita a partir del 1600 aC, perdé la independència Sotmesa, primer, a Duruša de Kadeš i després a Tuthmosis III 1472 aC d’Egipte, formà part finalment de Mitanni 1477-1380 aC Sota els egipcis durant l…

Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom coneix la vida…

Anomenada Ṣoan a la Bíblia, hom l’ha identificada amb l' Avaris dels hikses No és fins a la dinastia XXI 1085-945 aC que apareix a les fonts amb el nom de Djani , d’on el Tanis grec La seva antiguitat sembla remuntar-se al Regne Antic 2686-2181 aC Durant el segon Període Intermedi fou la capital de les dinasties XV 1674-1567 aC i XVI 1684-1567 aC, època durant la qual es deia Avaris La seva presa per Ahmosis significà la fi de la dominació hiksa a Egipte Durant la dinastia XXI, passà de seu del nomós XIV del Baix Egipte a capital de tot el país Entrà en decadència a partir de la XXVI 664-525…