Resultats de la cerca

Neix a menys de 300 m d’altitud, als altiplans gredosos de Perche, a l’oest de la conca parisenca Es dirigeix vers l’est, fins a Chartres, principal ciutat per on passa, i allí canvia la direcció cap al nord la seva vall assenyala la divisòria dels altiplans gredosos i calcaris de la conca Desguassa al Sena a tocar de Pont de l’Arche, a prop de Rouen

La capital és Jakutsk El territori és format per cadenes muntanyoses i altiplans a l’W l’altiplà de la Sibèria Central, a l’E els de Jansk, Ojmiakon i Jukagir, a la part central les serralades de Verkhojansk i Čersk, i al S els altiplans d’Aldan i d’Ol’okma-Čarsk El riu principal és el Lena El clima és continental extrem -43ºC de mitjana al gener i 19ºC al juliol La major part de la superfície és coberta de bosc La indústria bàsica és l’extractora diamants, or, estany, mica, carbó Hi ha cria d’animals de pell preciosa i adoberies Annexada a Rússia a la primera meitat…

Neix a les muntanyes Tanglha, al Tibet oriental, flueix en direcció S i travessa els altiplans de Kunming sheng de Yunnan, Xina i els estats de Xan, Kayah i Karen Birmània, excavant profundes valls i gorges, per desembocar, formant un delta, en el golf de Martaban, prop de Moulmein, a la mar d’Andaman

És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia…

La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…

Separa la regió central de Naǧd de la d’Al-Ḥasā, a la costa

Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc emplaçada…

La capital és Natal Limita al N amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Paraíba i a l’W amb el de Ceará A la zona marítima, poc accidentada, s’hi troba el cap de São Roque, la punta més oriental de l’Amèrica del Sud El terreny ascendeix suaument cap a l’interior, constituït per una sèrie d’altiplans chapadas i serralades de materials metamòrfics La serra Borborema divideix l’estat en dos vessants oriental i occidental El clima és el propi del sertão pluges escasses i insegures i temperatures elevades Això fa que hi visqui una vegetació molt característica la caatinga , de tipus xeròfil,…

La capital és Porto Alegre Limita al N amb l’estat de Santa Catarina, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb la República de l’Uruguai i a l’W amb la República Argentina Hom hi distingeix dues regions fisiogràfiques separades per la depressió central La regió septentrional forma part de l’escut brasiler Serra Geral, amb altiplans de gres i basalt Aquesta part està molt erosionada pels rius, afluents de l’Uruguai Al S, conegut per La Campanha, dominen les planes, encara que algunes serralades de materials granítics es prolonguen fins a dins l’Uruguai La costa és arenosa, amb moltes…

Neix a la frontera russoxinesa de la confluència de l’Argun i el Xilka, i forma la frontera entre els dos països fins a Khabarovsk, on pren bruscament la direcció nord vers territori rus fins a la desembocadura a la mar d’Okhotsk, prop de Nikolajevsk-na-Amure El seu tipus d’alimentació és doble d’una banda, tropical monsó d’estiu a la Sibèria oriental, i d’altra, nival afluents procedents dels altiplans siberians El seu curs superior té poques aportacions a causa de l’aridesa de les regions que drena, però s’enriqueix de seguida per les aportacions del Zeja i el Bureja, afluents…