Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Lunéville
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Meurthe i Mosel·la, França, situada a la confluència dels rius Vezouze i Meurthe.
Hi ha indústria tèxtil, de joguines i de material ferroviari Conserva dos importants monuments del s XVIII, de GBoffrand el castell 1702-06 i l’església de Saint-Jacques 1730-47 Des del 1363 són famosos els brodats de Lunéville i Nancy, fets sobre tul o seda amb agulla i inspirats en els de Bruges i Venècia Des del s XVII foren fabricats exclusivament a Lunéville, on hom substituí l’agulla pel ganxet 1850, i hom hi afegí perles i lluentons 1867 El 9 de febrer de 1801 hi fou signat un tractat entre França i Àustria que confirmava el tractat de Campoformio
Santa Sofia
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
Cluny
Localitat
Localitat del departament de Saona i Loira, a Borgonya, França.
Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels edificis monàstics…
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, De clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per…
la Pobla de Montornès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…
els Balcans
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania…
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…
Salomó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, estès a l’esquerra del Gaià (límit occidental del terme), accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri.
Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó…
Tarragona
Maite Blay (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Tarragonès, a la costa, amb uns 14 km de façana marítima repartida a banda i banda de la desembocadura del Francolí, que parteix el terme longitudinalment (N-S) en dos sectors de característiques distintes.
Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…