Resultats de la cerca

Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou…

Durant la governació de Cumaná, presidida per Diguja 1761, hi havia una província de Barcelona, amb una delimitació precisa, que mantingué sovint una actitud de rebellia contra la seva administració Finalment, en formar-se la Junta sota el comandament de Gaspar de Cajigal, la tendència autonomista d’aquesta província es traduí en la proclamació de la República de la Barcelona Colombiana, de la qual Francisco Espejo fou l’artífex principal Existí des de l’abril de 1810 fins el 12 d’octubre del mateix any, data en la qual la seva circumscripció passà a la jurisdicció…

L’església és un interessant edifici romànic del segle XI, consagrada el 1040 per Eriball, bisbe d’Urgell D’una sola nau capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de quart d’esfera, té un campanar d’espadanya El mur de ponent on s’obre la porta és decorat amb un parell d’arcuacions cegues situades sobre la porta d’arc de mig punt Al costat hi ha les restes d'una fortificació gòtica una torre de planta quadrada de tres pisos i un cos rectangular del segle XV Tot forma part d’una masia fortificada anomenada la Torre de Foix segle XVIII, que és de propietat privada Al maig del 2017,…

Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de …

El seu origen és el pagus de probable origen romà i visigòtic, unit de primer al comtat de Cerdanya i després amb categoria de comtat L’expansió natural del comtat de Cerdanya feu que aquest traspassés molt aviat, al començament del s IX, la barrera muntanyosa del Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigllançada i el Mogrony a mesura que avançava l’obra de recuperació aparegué en la documentació el pagus de Berga, que els comtes de Cerdanya organitzaren com a comtat al començament del segle X el primer vescomte, Branduí, apareix el 905 El 1035 tenia ja una marca o terreny fronterer amb els musulmans…

Fou escalat per primera vegada per ECivís, JCerdà, GRoca, JPons i JMAnglada el 31 de juliol de 1969, formant part de l’Expedició Barcelona 1969 a l’Hindūkush Himàlaia

La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…

Fou inaugurat el 1976 i té una capacitat per a 115 milions de m 3 d’aigua i un mur de contenció de 102 m d’alçada Regula l’aigua de Barcelona a més, hom l’aprofita per a la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat