Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sió
Turó
Turó occidental de Jerusalem on la tradició situa el Cenacle i la tomba de David.
Originàriament designà la fortalesa dels jebuseus a la banda oriental del turó, entre el Tiropeu i el Cedró Més tard indicà la muntanya del temple i el mateix temple i, per extensió, tota la ciutat la ‘filla de Sió’, els seus habitants i tot el poble d’Israel els ‘fills de Sió’, expressions aplicades per la tradició cristiana a l’Església
Xina
Territori de l’Àsia oriental, habitat pels xinesos o han.
Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…
Canet d’Adri
Canet d’Adri
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona muntanyosa dominada per la serra de Rocacorba que separa el pla de Girona de la vall de Llémena, on hi ha el nucli més important del vulcanisme al Gironès.
Situació i presentació El terme afronta al N, per la serra de Portelles i Puigsesarques 878 m, amb Sant Miquel de Campmajor i, per la serra de Pujarnol, amb el municipi de Porqueres a llevant limita amb Camós i, pel puig de Sant Dalmau 367 m i el torrent de Riudelleques, amb Palol de Revardit, municipis tots aquests de la comarca veïna del Pla de l’Estany A migdia limita amb Sant Gregori i a ponent, pel serrat de Boratuna on hi ha la cova de Boratuna, pel collet de l’Escaleta, i per la riera de Rocacorba, amb Sant Martí de Llémena Comprèn el massís muntanyós de Rocacorba 992 m i els seus…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…