Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Forez
Vall
Regió del Massís Central, França, entre les valls del Loira i de l’Alier, a l’E de l’Alvèrnia.
És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí
Dordonya
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…
Altaj
República de la Federació Russa.
La capital és Gorno-Altajsk 46 434 h 1989 Limita al S amb la República de Mongòlia i amb la Xina Als seus límits hi ha el pic més alt d’Altai Belukha, 4 506 m El clima és continental la temperatura oscilla al gener entre els -12°C i els -31,8°C, i al juliol entre els 9°C i els 18°C Els rius pertanyen a les conques dels Katun’ i Bia, amb grans reserves d’energia Hi ha un gran llac, el Telec A la part nord-oest, als vessants de les muntanyes i a les valls, els sòls són de terra negra, i a la resta del territori, muntanyosos de podzol El bosc ocupa el 25% de la superfície Aproximadament el 30%…
Poitou
Història
Antiga regió de la França occidental, entre la Bretanya i l’Anjou al N, Turenna al NE, Berry i la Marche a l’E, el Llemosí al SE, l’Angoumois, el Saintonge i l’Aunis al S i l’Atlàntic al l’W.
Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc…
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví…
els Alamús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d’Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d’Urgell en dos sectors El de ponent 12,43 km 2 es troba al límit amb el municipi de Lleida a l’W, amb el de Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell al N i a l’E, i amb el de Torregrossa, també de la comarca del Pla d’Urgell, al S, i comprèn el poble dels Alamús, cap del municipi El de llevant, limitat també pel terme de Bell-lloc d’Urgell a l’W i al N, i pel de Torregrossa al S i a l’E, és centrat…
Sudanell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Lleida i Alcarràs al N i al NW, separats pel Segre, i amb els de Torres de Segre al S, Sunyer al SE i Montoliu de Lleida a l’E Es troba al sector meridional del pla de Lleida, estès a les terrasses fluvials quaternàries de la riba esquerra del Segre, a l’indret de la desembocadura del riu de Set D’extensió reduïda, s’estén per les terrasses quaternàries del riu, travessades per l’esmentat riu de Set, la secular séquia de Torres i el canal de Seròs El poble i cap de municipi de Sudanell és l’únic nucli de població agrupada del terme, que és…
Gimenells i el Pla de la Font
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…
Sunyer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba al sector ja garriguenc de la part central de la comarca Limita amb els municipis de Sudanell i Montoliu de Lleida al N, d’Alfés a l’E, Alcanó i Sarroca de Lleida al S i Torres de Segre a l’W Es troba a l’esquerra del riu de Set, poc abans de la seva desembocadura al Segre, que forma la frontera nord-oriental A la part meridional travessa el terme també de llevant a ponent la vall del Secà, que va a parar al pantà d’Utxesa El poble i cap de municipi de Sunyer és l’únic nucli de població del terme Passa pel sector NW del territori i en direcció S-N una carretera…
Torre-serona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Es troba a la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida Limita amb el terme de Lleida al S, i amb els de Corbins al SE i a l’E, Benavent de Segrià al NE i N i Torrefarrera a l’W El terme, de relleus molt suaus, al voltant dels 200 m, és regat pel canal de Pinyana o Séquia Major, per les diverses séquies i reguers que se'n deriven i també per l’antiga clamor de Segrià, o Reguer Gran El reguer de la Cadireta circula gairebé parallel al límit municipal entre Torre-serona i Benavent de Segrià Entre les partides hom pot esmentar les de lo Prat, la Boga, lo Riquet i los…