Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Zhoukoudian
Jaciment arqueològic
Estació arqueològica xinesa, situada uns 42 km al SW de Pequín, pertanyent al Paleolític inferior.
Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica pobra i poc característica
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al s IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té nàrtex,…
els Urals
© Nadezhda Bolotina / Fotolia.com
Serralada
Sistema muntanyós que separa Europa i Àsia.
Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…
Borgonya
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…
Llobera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, limítrof amb la Segarra.
Situació i presentació Els límits municipals dins el Solsonès són Olius N i E, Riner i Pinós E i Pinell NW Les seves aigües la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós, continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener El terme comprèn els pobles de Llobera anomenat també Llobera de Solsonès, cap administratiu, i Torredenegó, així com la…
Odèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, al sector NW de la comarca.
Situació i presentació Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana S i W, que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó NW, que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà N, mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra E, Sant Llorenç de Morunys E, Guixers E, Navès E, Lladurs S i Castellar de la Ribera S El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra, continuades vers l’W per la…
Bretanya
© Fototeca.cat
País d’Europa occidental que s’estén entre el canal de la Mànega i la mar Cantàbrica, del golf de Cotentin al sud de la desembocadura del Loira, i que ocupa la península armoricana al nord-oest de França.
Administrativament la Bretanya és dividida en cinc departaments francesos Costes del Nord Aodoù-an Hanternoz, Ille i Vilaine Il-ha-Gwilun, Morbihan, Finisterre Penn-ar-Bed i Loira Atlàntic Liger Atlantel 34023 km 2 3703384 h 1982 Els quatre primers constitueixen la regió de programa francès anomenada igualment Bretanya, de la qual el departament del Loira Atlàntic, amb la major concentració industrial del país, ha estat segregat i afegit a la regió de programa del País del Loira La geografia física Geològicament forma part del massís Armoricà i comprèn dues àrees ben diferenciades l’Argoad…
els Balcans
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també…
Solsona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Solsonès, al N de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus.
Situació i presentació Limita en gran part amb el terme d’Olius i al N, amb el de Lladurs El N és accidentat per la serra de Sant Bartomeu, amb el puig del mateix nom, que és la principal elevació del terme 871 m Al N, el terreny és marcat pels darrers vessants de la zona muntanyosa de Lladurs, mentre que al NW hom troba les elevacions del turó de Castellvell i de la serra de Torregassa Sota aquestes lleus elevacions es forma una depressió, inclinada vers el S, capçalera de la vall del riu Negre, o riera de Solsona, afluent del Cardener per la dreta Aquest riu parteix el terme i recull les…