Resultats de la cerca

Bastit en 1224-65 basat en una fortificació anterior pels comtes de Savoia, fou ampliat posteriorment En són remarcables les voltes excavades a la roca Des del segle XV serví de presó i inspirà a Lord Byron el poema Prisoner of Chillon

Malgrat una certa indústria, la importància de la ciutat, eminentment turística, prové de la seva història i dels seus monuments artístics Sobresurt el castell d’Amboise , construït per Carles VIII del 1492 al 1498 És un bon exemple del gòtic florit francès destaca la capella de Saint-Hubert, on es conserven les suposades despulles de Leonardo da Vinci, i l’anomenada casa del Rei Hi treballaren artistes italians, autors d’unes de les primeres mostres de decoració renaixentista que es troben a França, especialment en alguns ornaments de les torres d’Hur tault i dels Minimes, que limiten el cos…

Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…

Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…

Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

Situació i presentació El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat…