Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Pagan
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Myanmar, actualment en ruïnes, vora el riu Irauadi, al SW de Mandalay.
Fundada el 847 dC, fou la capital de la Birmània independent fins al 1298, que fou presa pels mongols El 1826 fou escenari d’una batalla entre anglesos i patriotes birmans, que foren derrotats per aquells Al llarg de 12 km, vora el riu, s’alcen nombroses pagodes
Dieppe
Ciutat
Ciutat del departament del Sena Marítim, a l’Alta Normandia, França.
És situada a la vora de la Mànega, on hi ha el port pesquer i comercial És un nucli industrial indústria química, ceràmica, alimentària i construcció naval Entre els seus monuments es destaca el castell, fortalesa construïda per a la defensa contra els anglesos 1433, l’església de Saint-Jacques s XIII al XVI, d’estil gòtic florit, i l’església de Saint-Rémy s XVI i XVII
Niort
Capital del departement de Deux-Sèvres, al Poitou-Charentes, França, situada a la confluència del Sèvre-Niortaise i el Lambon.
Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands s X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del s XIII al s XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers s XII-XIII L’antic ajuntament s XVI és museu d’antiguitats
Cherbourg
Ciutat
Ciutat del departament de Manche, a la Baixa Normandia, França, situada a l’extrem de la península de Cotentin, a la costa de la Mànega.
Ciutat eminentment portuària i comercial, és també una base naval militar L’àrea suburbana té prop de 80 000 habitants La indústria és molt relacionada amb l’activitat marítima hi ha també construcció de maquinària agrícola i indústries de la confecció Durant tota l’edat mitjana fou molt disputada entre els francesos i els anglesos Sota Lluís XVI començà la construcció d’un dic, que no fou inaugurat fins el 1858 Durant la Segona Guerra Mundial esdevingué una important base alemanya
ducat d’Aosta
Història
Fou cedit com a comtat d’Aosta, a la primera meitat del s XI, pel rei Rodolf III de Borgonya al comte Humbert I Blancamà de Savoia; des d’aleshores ja no sortí d’aquesta família.
L’any 1238, l’emperador Frederic II erigí el comtat d’Aosta en ducat a favor d’Amadeu IV, comte de Savoia El ducat fou annexionat a França l’any 1800, i el 1814 retornà als Savoia, reis de Sardenya L’any 1845, el rei d’Itàlia Víctor Manuel II el cedí al seu fill Amadeu, que fou rei d’Espanya Amadeu I d’Espanya, i formà la segona branca d’aquella casa reial, els membres de la qual porten el cognom de Savoia-Aosta El duc Amadeu II mort el 1942 fou virrei d’Etiòpia i morí presoner dels anglesos
monestir de Solesmes
Abadia
Abadia benedictina del País del Loira, França, situada a la riba esquerra del Sarthe, al departament homònim.
Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926
Westminster
© Corel Professional Photos
Barri
Antiga ciutat anglesa del Middlesex, que constitueix un barri central de Londres.
Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor Administrativament, el barri…
illa de l’Ascensió
Drew Avery (CC BY 2.0)
Illa
Illa de l’Atlàntic sud que depèn administrativament de la colònia britànica de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És una illa volcànica, resta emergida de la dorsal sud-atlàntica, situada a 1600 km del cap Palmas, a Libèria Té un clima tropical temperat pels alisis del sud-est que bufen constantment damunt l’illa, però rep en conjunt molt poques pluges Hi ha una estació cablegràfica internacional i una estació dels EUA d’observació de satèllits Aeroport La capital és Georgetown Descoberta pel portuguès João de Nova, el dia de l’Ascensió de 1501, l’illa fou ocupada el 1815 pels anglesos, els quals hi establiren una guarnició per vigilar l’estada de Napoleó a Santa Helena La seva importància…
Carolina
Colònia anglesa (després britànica) que corresponia als actuals estats nord-americans de Carolina del Nord i Carolina del Sud.
El seu territori fou descobert el 1512 per Juan Ponce de León Fou concedit per Elisabet I d’Anglaterra 1584 a Walter Raleigh, el qual intentà de fundar-hi establiments, però fracassà El 1650 tingueren lloc els primers assentaments a l’actual Carolina del Nord Quant a Carolina del Sud, el 1564 Jean Ribault, enviat per Carles IX de França, hi fundà una efímera colònia En 1663-65 Carles II d’Anglaterra concedí el territori situat entre 31° i 36° de latitud nord a una companyia de nobles anglesos, els quals l’anomenaren Carolina en honor de llur monarca, i estimularen l’establiment…
Compiègne
Ciutat
Ciutat del departament de l’Oise, a la Picardia, França, situada a la vora del riu Oise, afluent del Sena.
Nucli industrial maquinària, indústria de la confecció, del paper, alimentària i química Entre els seus monuments sobresurten el castell s XVIII, en el qual treballà Jacques-Ange Gabriel 1751-65, i la casa de la ciutat, edifici del s XVI, restaurat al s XIX Fou fundada pels romans i anomenada Compendium Sota la monarquia franca fou seu de nombrosos concilis El 1430 Joana d’Arc hi fou feta presonera i fou lliurada als anglesos Al final de la Primera Guerra Mundial hi fou signat l’anomenat primer armistici de Compiègne 11 de novembre de 1918, en un vagó de tren situat prop del bosc de…