Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Usedom
© Oficina de Turisme de Polònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, al golf de Pomerània, entre la badia de Szczecin i la Bàltica, separada de la terra ferma per la desembocadura del Peene.
Té 445 km 2 Des del 1945 és dividida entre la República Democràtica Alemanya, República Federal Alemanya després de la reunificació i Polònia, la qual en posseeix 90,8 km 2 El centre principal és Swinoujście, avantport de Szczecin És zona d’estiueig
Silèsia
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335,…
línia Curzon
Geografia històrica
Frontera proposada pel ministre d’afers estrangers britànic George Curzon arran de l’armistici entre Polònia i l’URSS (1920).
Bé que no fou acceptada per la vencedora Polònia, que per la pau de Riga 1921 s’annexà un extens territori a l’E de la línia, a la conferència de Jalta febrer del 1945 fou recuperada per les potències aliades, i confirmada per Polònia i l’URSS en el tractat de Moscou agost del 1945 Amb petits canvis posteriors 1951, és la vigent actualment, si bé després de la desaparició de l’URSS 1991 separa Ucraïna i Bielorússia de Polònia
bosc de Białowieża
Espai natural
Bosc de l’Europa central, entre Polònia i Bielorússia, on hi ha el parc nacional de Białowieża.
Té una extensió d’uns 3000 km 2 , repartits a parts aproximadament iguals entre ambdós estats divisions administratives de Podlàquia a Polònia, i Brest i Grodno a Bielorússia La zona de protecció més estricta és d’uns 1400 km 2 , i la resta té nivells de protecció inferiors Originàriament propietat de grans terratinents que el destinaven al lleure, especialment a la caça, aquest ús en facilità la conservació, fins al punt de ser considerat l’únic testimoni supervivent del gran bosc que cobria l’Europa central des de temps prehistòrics El grau mínim d’intervenció humana es…
Podòlia
Vall
Regió històrica que s’estén entre la vall del Dnièster i el curs superior del Bug.
És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial
Bielorússia
Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al NE i a l’E amb Rússia, al S amb Ucraïna, a l’W amb Polònia i al NW amb Lituània i Letònia; la capital és Minsk.
La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació del país La…
Oder
Riu
Riu d’Europa, tributari de la mar Bàltica (912 km de longitud i 18.000 km2 de conca).
Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i…
Smolensk
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port fluvial al curs superior del Dnièper, conserva a la riba dreta l’antic nucli emmurallat i, a banda i banda, els nous suburbis, de carrers amples i amb nombrosos jardins Centre industrial indústries metallúrgiques i indústria lleugera, proporciona el 40% de la producció industrial de la regió Hi ha instituts i escoles d’ensenyament mitjà especial, museus i teatres Nus ferroviari, enllaça amb Moscou, amb Leningrad, amb les repúbliques bàltiques i amb Polònia Capital de la tribu eslava dels krivitxos, centre de comunicacions molt actiu als s IX-XI, tingué un desenvolupament…
Brest
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Brest, Bielorússia, a la confluència del Mukhavec i el Bug.
Vora la frontera amb Polònia, és un port fluvial i un nucli industrial Hi ha entroncament de carreteres i de ferrocarril
Neisse de Lusàcia
Riu
Riu de l’Europa centreoriental, afluent per l’esquerra del riu Oder (244 km de longitud i 4.650 km2 de conca).
Neix a Bohèmia, Txèquia Juntament amb l’Oder, gran part del seu curs configura la línia fronterera entre Polònia i Alemanya establerta pels acords del 1950 Oder-Neisse