Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Kárpathos
Illa
Illa grega del Dodecanès, a la mar Egea, al SW de Rodes.
De forma allargada, té un relleu muntanyós Hi ha conreus de vinya, d’oliveres i de patates
Hýdra
© B. Llebaria
Illa
Illa grega de la mar Egea, situada al SE de les costes de l’Argòlida.
De forma allargada, té una superfície de 52,3 km2, amb una llargària de 18 km, per 4 o 5 km d'ample
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord…
Massamagrell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, allargat d’E a W, des de la mar fins a les primeres elevacions per damunt de la plana al·luvial que, quasi imperceptiblement, presideixen la part occidental del terme.
La quasi totalitat del territori és conreada i regada gràcies a la séquia de Montcada, que ha estat el sistema de reg tradicional des de l’W del poble fins a la mar 350 ha, i per pous oberts a la part occidental El secà ha quedat molt reduït garrofers, oliveres, ametllers i vinya L’horta tradicional és dedicada als conreus típics d’hortalisses en règim intensiu l’arròs, important en altres temps vora la mar, ha desaparegut i els nous regadius han estat dedicats al tarongerar La indústria es limita a magatzems de fruita, conserves, embalatges, plàstics i fibres tèxtils La població tingué un…
Albalat dels Sorells
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord de la ciutat de València.
El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…
mar Adriàtica
© Fototeca.cat-Corel
Mar
Mar annexa a la Mediterrània, entre la península Itàlica i la península Balcànica, i del golf de Venècia al canal d’Òtranto, seguint una direcció general NW-SE.
La superfície mesura 132 000 km 2 800 km de longitud de 92 a 220 km d’amplària Al N del Gargano, una línia d’illes arxipèlag de les Tremiti, illes Pianosa i Palagruza hi assenyala la presència d’un llindar que assoleix només un centenar de metres de profunditat i que divideix l’Adriàtica en dues conques La conca meridional ateny els 1645 m a l’altura de la línia Bari-Durrës la conca septentrional és menys profunda arriba als 1200 m a la fossa transversal del N de l’illa de Jabuka la profunditat de la plataforma continental, de poc més d’un centenar de metres al SE, disminueix fins a unes…