Resultats de la cerca

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

Fou feta construir de nova planta per Constantí I damunt l’antiga Bizanci, el perímetre de la qual quintuplicà Iniciada la construcció l’any 324, fou consagrada l’11 de maig de l’any 330 La nova urbs fou organitzada en funció de l’antiga Roma, car hi fou transportada una part del senat, la llengua de l’administració hi fou el llatí i les lleis foren totes romanes Aviat esdevingué la capital política de l’imperi d’Orient i el centre religiós i intellectual del món romà oriental La seva situació estratègica fou reforçada, per la part del continent, amb la construcció del mur de Constantí i el…

Unida a Cilícia, fou regida per un comes Donà a l’imperi Bizantí la dinastia dels isàurics En contínues lluites, pel seu veïnatge amb el món àrab, caigué en poder otomà al s XIV

Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380

Refugi de la gent d’Altino durant les invasions bàrbares, esdevingué seu episcopal s VII, i amb les illes de Burano, Mazzorbo, Murano, Costanziaco i Ammiana constituí una consociació dependent directament del governador bizantí de Venècia i Ístria Florent fins al s IX, conserva la catedral, dedicada a l’Assumpta iniciada el 639, bé que molt refeta al s XI, amb uns importantíssims mosaics dels s XI-XIII, i l’església de San Fosca s XII, de planta grega, amb tres absis i envoltada d’un pòrtic

Fundada pels fenicis primer millenni aC, juntament amb Oea, Leptis Magna i altres centres, constituí un empori important, primer cartaginès, després numidià i, finalment, romà ~46 aC Florent sota els Antonins i els Severs, començà a decaure vers el s III Dominada pels vàndals i pels bizantins, fou conquerida pels àrabs s VII i devastada Les excavacions iniciades el 1923 n'han posat al descobert les immenses ruïnes fòrum, temples, basíliques, teatre, amfiteatre, termes, barri bizantí, etc El museu local aplega nombrosos objectes, escultures i mosaics d’època púnica, romana i…

Fundada el 685 aC pels megareus, estigué sota els perses i formà part de la Confederació Atenesa s V aC Al s II aC es federà amb Roma i fou incorporada a la província romana de Bitínia el 74 aC fou parcialment destruïda per Mitridates VI del Pont passà a formar part de l’Imperi Bizantí El 451 hi tingué lloc el concili de Calcedònia Justinià reconstruí la ciutat i hi establí un bisbat Fou saquejada al s VII pels perses i pels àrabs, i el 1350 passà a poder dels turcs

El nom li ve dels llorers que l’envoltaven Fundat als s V-VI, fou restaurat a la fi del s XI Ocupat pels croats al s XIII, s’hi installaren monjos cistercencs, que l’abandonaren el 1458 a causa de la invasió turca Posteriorment fou habitat per monjos ortodoxos s XVI-XIX L’església, del s XI el nàrtex fou refet al s XIII, amb arcs ogivals, segueix el model clàssic d’església bizantina Els seus mosaics s XII figuren entre els més famosos de l’art bizantí i, amb els d'Hósios Lukás, són els més importants de Grècia

Pertanyia als cananeus quan fou conquerida pels filisteus segle XII aC Segons la Bíblia fou adjudicada a la tribu de Judà i fou escenari de la gesta de Samsó Tingué una gran importància comercial durant els períodes hellenístic, asmoneu, romà i bizantí Reconstruïda pel califa ‘Abd al-Malik, després de la segona presa de la ciutat pels musulmans 685, fou asprament disputada durant les croades batalla d’Ascaló , guanyada pels cristians el 1099 i canvià diverses vegades de mans fins que fou destruïda pel soldà Baybars I 1270 L’any 1949 Israel fundà en el seu emplaçament la ciutat d…