Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Charleville-Mézières
Capital del departament d’Ardenes, França.
El 1966 fou creat aquest municipi per l’annexió de les ciutats veïnes de Charleville, Étion i Mézières, a més dels nuclis de Montcy, Saint-Pierre i Mohon Té indústria metallúrgica i és un actiu centre de serveis Mézières conserva restes de les antigues fortificacions
Síbaris
Història
Antiga colònia grega fundada pels aqueus del Peloponès, vers la segona meitat del s VIII aC, a la costa del golf de Tàrent.
Bé que no ha pogut ésser determinat amb precisió l’indret exacte de la ciutat primitiva l’actual Sibari, a la plana homònima, és només un nus ferroviari, hom sap que aquesta florí ràpidament gràcies a l’agricultura, la pastura i el comerç Fundà altres colònies i conquerí la supremacia de les ciutats veïnes Sembla, però, que la seva riquesa excessiva afavorí la mollície dels seus habitants, que foren derrotats, vers el 510 aC, pels crotoniates
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…
Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
el Maestrat
Regió històrica del NE del País Valencià, que comprèn les comarques de l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat, i —des del punt de vista històric— també una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén
.
L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…
Vinaròs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Maestrat, a la costa, a l’extrem nord-oriental de la comarca.
Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…