Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Gebweiler
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament d’Alt Rin, França.
És situada al NW de Mulhouse, en una vall vinícola, al peu del Grand Ballon 1 426 m
Géant

L’Aiguille du Géant
chamonix.net
Coll dels Alps, al NE del massís del Mont Blanc (a 3.369 m).
Comunica la vall de l’Arve Chamonix amb la del Doire Courmayeur Al SW del coll s’aixeca l' Aiguille du Géant 4013 m El túnel del Mont Blanc travessa aquest coll i comunica la Savoia amb la Vall d’Aosta
Gaza
Territori del SW de Palestina.
La capital és Gaza Situada en una petita franja planera al litoral mediterrani, de clima mediterrani, els musulmans hi són majoritaris La ciutat de Gaza fou un centre comercial i, sobretot, estratègic cananeu Constituïa el terme de la ruta militar que la lligava amb Egipte a través de Rafah i era la porta d’entrada a Palestina, raó per la qual els faraons la mantingueren sota llur domini des del segle XV aC fins al XIII aC Ocupada pels filisteus segle XII aC, esdevingué una ciutat de la pentàpolis filistea Fou conquerida per Tiglath-Pileser III, pel faraó Nekao 608 a 605 aC, per Cambises 529…
comtat de Gavaldà
Història
Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc, al límit oriental de Guiena.
Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I…
Gâtinais
Vall
Comarca del nord de França que s’estén entre els departaments de Sena i Marne, Yonne i Loiret, a banda i banda del Loing (afluent de l’Aube), la vall del qual en constitueix l’eix.
És una regió de terres ondulades formada per plans calcaris baixos i terrenys cretacis i coberta per grans capes d’arena argilosa Hi abunden els boscs i les llacunes La seva riquesa econòmica principal es basa en l’activitat rural, orientada cap a la ramaderia Els conreus principals són els de farratge, de patates i de cereals El principal centre i la capital és Montargis
Garizim
Muntanya
Muntanya de Palestina (870 m), al S de Siquem.
Lloc de l’antic temple dels samaritans, destruït per Joan Hircà 128 aC, continua essent lloc de culte i sacrificis dels samaritans
Garges-lès-Gonesse
Ciutat
Ciutat del departament de Val d’Oise, França.
És situada al NE de l’àrea metropolitana de París, a les vores de l’aeroport de Bourget
la Garenne-Colombes
Ciutat
Ciutat del departament d’Alts del Sena, França, situada al NW de l’àrea metropolitana de París.
Nucli de la indústria de l’automòbil
Gal·les

Castell de Harlech, al sud de Porthmadog
Corel / Linda Bartlett
País del Regne Unit, situat en una península gairebé rectangular, a ponent de la Gran Bretanya.
Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…
Galàcia
Història
Antiga regió del centre de l’Àsia Menor en poder dels celtes (anomenats gàlates pels grecs) des del començament del sIII aC.
Cridats per Nicomedes I de Bitínia, l’any 278 aC tres pobles celtes els tolistòags o tolistòbogs, els tectòsags i els trocmes passaren d’Europa a Àsia Durant tres anys saquejaren els territoris propers però, derrotats per Antíoc I de Síria, s’establiren a la Galàcia Des de llavors, la Galàcia gaudí d’una fase d’expansió 275-230 aC cap a l’occident de l’Àsia Menor, d’una altra d’estabilització 230-189 aC i, finalment, d’una de submissió a Pèrgam 189-133 aC, al Pont 133-85 aC i a Roma, la qual primerament hi establí un protectorat 85-25 aC i després la convertí en província de l’Imperi des del…