Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
E.V. Spence Reservoir
Localitat
Embassament del riu Colorado aigües amunt de la localitat nord-americana de Robert Lee (Texas).
Maubeuge
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, a Normandia, França.
És situada vora el Sambre i prop de la frontera amb Bèlgica Centre d’una aglomeració industrial, amb fargues i manufactures metallúrgiques i tèxtils, fou reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, i conserva una part de les muralles fetes bastir per Vauban
Matarâm
Història
Antic regne del centre de Java, fundat per una dinastia xivaïta a la meitat del s VIII. Al final del mateix segle, una nova dinastia budista, els Sailendra, feren construir nombrosos monuments.
El soldanat de Matarâm fundat el 1508 dominà l’illa des de les acaballes del s XVI fins al s XVII, que, per la competència de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, decaigué i desaparegué 1775
Massy
Ciutat
Ciutat del departament d’Essonne, França, situada a la zona suburbial del sud de la capital.
Fabricació de productes farmacèutics, eines, instruments de mesura i articles de plàstic
Massís Central
Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
vescomtat de Marsan
Història
Territori del ducat de Gascunya, amb capital a Mont de Marsan.
En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’Armanyac
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…