Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Sava
El Sava al seu pas per Belgrad
© Xevi Varela
Riu
Riu dels Balcans, afluent, per la dreta, del Danubi (940 km).
La conca comprèn 95 720 km 2 Neix als Alps Julis, prop de la frontera amb Àustria En direcció NW-SE, passa per Ljubljana, travessa Eslovènia, on el seu corrent té diverses cascades, entra a Croàcia, passa per Zagreb i fa després de límit entre Croàcia i Bòsnia Rega Sèrbia, fins a Belgrad, on conflueix al Danubi És navegable des de Sisak Els seus principals afluents són el Bosna i el Drina
Míkonos
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània
Jersey
Illa
Illa, la més gran i la més meridional de les illes Anglonormandes.
La capital és Saint Helier La costa nord és abrupta, i al sud hi ha platges suaus L’activitat principal és l’horticultura hi ha també turisme Formava part del ducat de Normandia, i des de Guillem el Conqueridor passà a Anglaterra
Focea
Ciutat
Antiga ciutat jònica de l’Àsia Menor.
Fundada per atenesos i homes procedents de la Fòcida segle X aC, els seus habitants fundaren colònies a la Mediterrània occidental foceu Conquerida pels perses al segle VI aC, la ciutat decaigué, i els foceus emigraren en massa cap a l’Occident Fou conquerida pels romans i incorporada a la província d’Àsia
barrera de Filchner
Gran banquisa de l’oceà Antàrtic, d’uns 50 000 km 2
, al sud de la mar de Weddell, entre la Terra del Príncep Leopold i l’altiplà Ellsworth.
Fou descoberta el 1912 en l’expedició dirigida per l’alemany Wilhelm Filchner
Xampanya-Ardenes
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França.
Comprenia els departaments d’Alt Marne, Ardenes, Aube i Marne La capital era Châlons-sur-Marne Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb les antigues regions administratives de Lorena i Alsàcia en la de Gran Est
Xampanya
Regió del NE de França, limitada al N per les Ardenes, a l’E per la Lorena i el Franc Comtat, al S per la Borgonya, el Nivernès i l’Orleanès i a l’W per l’Illa de França i la Picardia.
La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…
gran ducat de Würzburg
Història
Territori creat com a electorat arran de la pau de Pressburg (1805) sobre l’antic bisbat de Würzburg (que havia estat secularitzat el 1801 i lliurat a Baviera el 1803), i tot seguit convertit en gran ducat, atorgat al gran duc Ferran III de Toscana, que havia perdut aquest gran ducat i era aleshores elector de Salzburg.
El 1815 fou tornat a Baviera, i el 1817 fou creat un nou bisbat de Würzburg
Wrangel
Illa
Illa de l’oceà Artic, davant la costa NE de Sibèria, entre la mar de Sibèria oriental i la mar dels Txuktxis.
Porta el nom del seu descobridor, FP Wrangel 1823, reconeguda posteriorment 1881 com a illa per De Long Possessió de Rússia des del 1924, és habitada per txuktxis
Wolin
Illa
Illa de la Pomerània polonesa, a la mar Bàltica, que, juntament amb l’illa d’Usedom, tanca la badia de Szczecin.