Resultats de la cerca

És un centre residencial Hi ha indústries tèxtils, lleteres i farmacèutiques Població celta i romana Melodunum , fou després un comtat franc, que el 1016 passà al domini de la corona francesa Hi ha l’església romanicogòtica de Notre-Dame segle XI

És constituïda per una massa de roques volcàniques damunt un sòcol cristallí L’activitat econòmica essencial és l’agricultura i la mineria explotació de manganès, plom, etc Els nuclis de població més importants són Mḗlos o Plaka i Péra Trivássalos A l’antiguitat fou ocupada pels doris d’Esparta s XIII aC Durant els s XIII-V aC la seva història resta un enigma combaté amb els grecs a Salamina 480 aC i formà part de la lliga delioàtica 425-424 aC Al final de la guerra del Peloponès l’almirall espartà Lisandre la deslliurà de la seva dependència atenesa Possessió macedònica a l’…

Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…

Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més evolucionada els del…

Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de terreny o en…

Documentada arqueològicament des del Neolític, continuà habitada durant el Calcolític 3400-3100 aC En temps de la dinastia XII 1991-1786 aC pertanyia, sembla, a l’àrea d’influència egípcia El 1482 aC Tuthmosis III la destruí Durant la resta del segle XV quedà deshabitada, però en l’època d’Al-Amārna 1379-1362 aC és citada de nou, com a ciutat estat Fortificada per Salomó 961-932 aC, fou conquerida poc després pel faraó Šešonq I ~930 aC, i el 608 aC Nekao II vencé prop d’ella Josies, rei de Judà En època romana era coneguda com a legio Les excavacions han revelat vint estrats i una sèrie d’…

És un centre d’esquí i de turisme d’hivern

Al segle VII aC tingué un període d’esplendor i fundà Selinunt 628 aC Posteriorment fou conquerida per Geló de Siracusa segle V aC, i anà perdent importància, fins que Marcel la destruí 214 aC En el seu emplaçament han estat conservades les ruïnes d’una vila neolítica fortificada i diversos edificis de l’època hellenística

Fundada al segle IV aC per Epaminondes, fou la capital de la confederació arcàdia Fidel a Tebes i, després, aliada de Macedònia, caigué a les mans de Demetri Poliorcetes 203 aC i anà en decadència Conserva les restes del teatre, un dels més grans de Grècia

Té indústries químiques, siderúrgiques i conserveres Ciutat galloromana pagus Meldensis i seu episcopal des del s IV, fou capital del comtat de Meaux , que esdevingué propietat dels comtes de Blois i de Troyes i de la casa de Blois-Xampanya, en lluita constant amb els Capets al s XIV passà, amb la Xampanya, a la corona francesa Hi ha restes de les muralles galloromanes i una catedral gòtica amb façana flamígera Al palau episcopal hi ha el museu Bossuet