Resultats de la cerca
Es mostren 2874 resultats
Viena
Ciutat
Ciutat del departament d’Isère, al Delfinat, França.
Situada a la riba esquerra del Roine, a la confluència amb el Gère, en un dels llocs més estrets de la vall del riu, és un actiu centre industrial dins l’òrbita de Lió, la proximitat de la qual 25 km al N l’ha afavorit Entre les indústries sobresurten les tèxtils, que actualment s’han orientat vers les fibres artificials i la confecció Antiga capital dels allòbroges, esdevingué colònia romana Colonia Iulia Vienna Allobrogum , centre de l’Imperi de la Gàllia 258-273 i metròpolis de la provincia Viennensis de la diòcesi de la Gàllia meridional segle IV Seu episcopal segle IV, fou elevada a…
Vichy
Les instal·lacions balneàries de Vichy
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de l’Alier, al Borbonès, França, situada al NE de Clarmont d’Alvèrnia, a la vall mitjana del riu Alier.
Important centre turístic i estació balneària d’aigües termals, té indústries d’embotellament i distribució de l’aigua, farmacèutiques i de cosmètics En pren el nom una aigua mineral aigua de Vichy Celebrada ja pels romans, els quals l’anomenaven Aquae Calidae , fou una de les estacions termals més visitades, sobretot a partir del s XVIII, i encara més durant l’època de Napoleó III Durant la Segona Guerra Mundial fou seu del govern del mariscal Pétain govern de Vichy
baronia de Vicari
Història
Jurisdicció feudal a Sicília concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnet Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament…
Vesoul
Capital del departament de l’Alt Saona, al Franc Comtat, França.
Mercat agrícola i centre comercial situat al peu dels últims estreps dels Vosges, és també un nus important de comunicacions Conserva restes de fortificacions medievals, i entre els edificis destaca l’església de Saint-Georges, del segle XVIII
Versalles

Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
Vernon
Ciutat
Ciutat del departament d’Eure, a la Normandia, França, a la riba esquerra del Sena.
Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada
Verdun
Ciutat
Ciutat del departament del Mosa, a la Lorena, França.
Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important Té també indústria de l’alcohol i llanera És seu episcopal segle IV A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc, constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos D’origen celticoromà Verodunum , Clodoveu la integrà a la monarquia franca 502 Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi Seu d’una dinastia comtal segle X, el títol passà…
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí
Vercors

El pas de "Gorja Laval" als Vercors
Corel
Regió muntanyosa dels Prealps del Delfinat, entre la Dròma i l’Isère, al S de Grenoble i separada dels Alps pel riu Drac.
Durant la Segona Guerra Mundial juny-agost del 1944 fou escenari de la batalla de Vercors , entre membres de la resistència uns 3500 i els exèrcits alemanys que es dirigien al front de Normandia L’atac de flanc per part del maquis impedí el pas dels alemanys vers llur objectiu Hi perderen la vida 750 homes de la resistència