Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Douai
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, situada a la vora del riu Scarpe, en una important conca hullera.
Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels …
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…
Lilla
Regió administrativa
Capital del departament del Nord i de la regió administrativa d'Alts de França, al Flandes francès, França.
Situada a la riba del riu Deule, s’ha estès àmpliament entorn d’un nucli primitiu centre de negocis a la plaça de De Gaulle i vies comercials de París, Esquermoise i Grande Chaussée, i el port, creat artificialment el 1948, ha esdevingut el tercer port interior francès, després dels de París i Estrasburg L’aglomeració, que comprèn les poblacions de Roubaix, Tourcoing i Wattrelos, assoleix 1182026 h 1999 Tradicionalment nucli d’indústria tèxtil, s’hi destaca també la mecànica i l’elèctrica àrees industrials de Seclin i Port de Santes, al S i les de motors d’automòbils, aeronàutica, química i…
Confins Militars
Història
Divisió administrativa i militar de l’imperi dels Habsburg, del segle XVI al segle XIX, des de la mar Adriàtica fins a Transsilvània.
Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones
Silèsia

Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), Patrimoni de la Humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…
Mayerling
Història
Castell situat 40 km al S de Viena, on el 30 de gener de 1889 se suïcidaren, en circumstàncies misterioses, l’arxiduc Rodolf d’Habsburg, hereu del tron, i la seva amant Maria Vetzera.
Flandes
Regió d’Europa que comprèn les terres al llarg de l’extrem SW de la costa de la mar del Nord, des del pas de Calais fins a la vora dreta del delta de l’Escalda (Brabant i l’Hainaut).
Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…