Resultats de la cerca

Hom ha suggerit que equival a Tartessos, o que es trobava a Sardenya o, àdhuc, a Tunísia El seu nom significa ‘foneria’, ‘refineria’, cosa que demostra que era rica en metalls En el regnat de Salomó i en el de Josafat, rei de Judà 873-849 aC, les gents de Tir construïren les anomenades “naus de Tarsis” per a ambdós sobirans, les quals eren emprades també en la navegació per la mar Roja

Actualment, hom indica amb aquest nom el territori de l’estat oficialment xinès linguísticament i cultural, comprès en els límits de la República Popular de la Xina Però l’àrea on es desenvolupà la civilització xinesa comprenia aproximadament la meitat oriental d’aquest estat Limitava a l’E amb l’oceà Pacífic i, a grans trets, s’estenia al N fins a Manxúria i Mongòlia fins al Turquestan oriental i el Tibet per l’W i, al S, per molts territoris al S del Iang-Tsé, gairebé fins a Indoxina A partir del s I dC l’expansió cap a l’W i al S anà incorporant gran part d’aquests territoris limítrofs, en…

És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica VI-V millennis aC, la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i les seves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat excavada —que aleshores podia tenir uns 100…

El nom deriva de Mírtil, auriga d’Enomau, o potser de la petita illa de Mirto, situada prop de l’extremitat meridional d’Eubea

És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó

És situat a les altes valls de l’Aude i l’Aglí, entre el Lauraguès i el Carcassès al N, el Narbonès al NE, el Rosselló al SE, el Capcir al S i el País de Foix a l’W L’integraven el Rasès pròpiament dit, la Fenolleda, el País de Salt, el Termenès i la Malapera Es degué formar per segregació del comtat de Narbona i passà a dependre de Tolosa des de la partició del 817, o potser abans En aquesta darrera suposició hauria estat sota el govern de Guillem de Tolosa fins el 806, després potser en tingué el govern, juntament amb el de Conflent, Berà I de Barcelona, que probablement hi associà el seu…

Fou conegut també amb el nom de Romania pels pobles cristians occidentals, entre ells els catalans, durant l’edat mitjana Els grecs l’anomenaven imperi dels Romans Amb extensió canviant al llarg de la seva dilatada història, el nucli fonamental de l’imperi era constituït per la part culturalment grega o hellenística dels dominis romans situats a la Mediterrània oriental, més l’afegit de les províncies danubianes orientals El 286 Dioclecià instituí la tetrarquia, amb divisió de l’imperi Romà en les parts d’Orient i d’Occident per a garantir millor la defensa contra els bàrbars Era un primer…

El monestir fou edificat l’any 495 per l’emperador Xiao Wen 471-500, de la dinastia Wei del nord Documents històrics assenyalen que després de la seva fundació esdevingué un centre de pràctica i estudi del wushu i de la boxa shaolin A mig camí entre una figura real o llegendària, un monjo anomenat Bodhidarma segle VI desenvolupà un seguit de cent moviments de boxa, per tal de mantenir la bona salut dels monjos del monestir A finals de la dinastia Sui 581-618, el monestir de Shaolin era un centre conegut per la qualitat del wushu que s’hi practicava, que en distints períodes varià…

És un dels jaciments neolítics més importants de l’Àsia Menor Habitat per una comunitat d’agricultors, té cinc nivells, que van des del ~7000 aC fins al ~5000 La part més alta correspon ja a l’Eneolític

És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a…