Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
golf de Venècia
Golf
Gran golf format per l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, des de la costa de la península d’Ístria fins al delta del Po.
Les seves costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l’Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta i Adige i Po Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest al golf homònim
mar de la Sibèria Oriental
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, entre les illes de Novosibirsk i Wrangel.
Té una superfície de 936000 km 2 , un volum de 42000 km 3 i una profunditat mitjana de 45 m, amb una màxima de 155 m Hi desemboquen els rius Indigirka, Kolyma, Alazeja i Khroma Els ports principals són Pevek, Tabor i Ambarčik
Mar da Palha
Estuari del Tejo, a Lisboa.
Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal
mar d’Okhotsk
Mar
Mar al NW de l’oceà Pacífic, separada d’aquest per la península de Kamtxatka, les illes Kurils, Hokkaidō i Sakhalin.
És comunicada amb la mar del Japó pels estrets de la Tartària i de La Pérouse Té una superfície d’1 583 000 km 2 , una profunditat mitjana de 777 m i una profunditat màxima de 3 372 m el volum mitjà és d’1 365 000 km 3 Hi desguassen els rius Amur, Uda, Okhota i Penžina Per les seves reserves piscícoles, ocupa el primer lloc en el món hi excelleix la pesca de crancs Els ports principals són Magadan i Okhotsk, al continent, Korsakov, a Sakhalin, i Severo-Kuril’sk, a les Kurils
llac Superior

Vista del Llac Superior, a la frontera entre el Canadà i els Estats Units d’Amèrica
© Fototeca.cat-Corel
Llac
Llac de l’Amèrica septentrional, el més gran i el més profund dels cinc els Grans Llacs
.
Ocupa una àrea de 80800 km 2 , amb una conca de 209000 km 2 Comunica amb les conques de l’Huron i del Michigan pel Sault Sainte Marie La vora NE pertany al Canadà i la SW als EUA estats de Minnesota, Wisconsin i Michigan Navegable durant 8 mesos l’any, té importància pel tràfic de cereals canadencs collits a Fort William i a Port Arthur, i també pel mineral de ferro que des de Duluth és enviat als alts forns d’Ohio i Pennsilvània Uns altres ports importants són els de Harbor i Hancock
mar d’Andaman
Estret marí
Braç de mar de l’oceà Índic.
Segueix una direcció general N-S i s’estén des de les costes de Birmània fins al nord de Sumatra Té una superfície de 777 000 km 2 1 554 km de longitud i 1 036 km d’amplària Al SE s’uneix a la mar de la Xina per l’estret de Malaca, a l’oest al golf de Bengala i l’oceà Índic pels canals d’Andaman i Nicobar Rep les aigües del Irraivaddy i del Salween de Myanmar Prop de la costa de Tenasserim hi ha l’arxipèlag de Rocky Mergui Els principals ports són Rangoon, Bassein, Moulmein, Tavoy i Mergui a Birmània, Port Blair a les illes d’Andaman i Sabang a Sumatra
Dardanels
Estret marí
Estret entre Europa i Àsia que uneix la mar Egea amb la de Màrmara.
S'estén de SW a NE al llarg de 60 km l’amplada va de 1270 m a 7400, i la fondària màxima és de 100 m Juntament amb la mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor, facilita la comunicació entre la Mediterrània i la mar Negra el conjunt rep el nom d' Els Estrets S'hi manifesten forts corrents, un de superficial de la mar de Màrmara cap a l’Egea, i un altre, d’aigües més salades, el qual, a més profunditat, presenta un sentit contrari Les costes són poc accidentades i no faciliten la installació de ports Canalitza un tràfic comercial molt actiu A les seves riberes sorgiren ciutats…
La Rochelle
Capital del departament de Charente Marítim, al Poitou, França.
És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle 1573, pel qual…
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’amplada, i uneixen Copenhaguen…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa…