Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Le Perreux-sur-Marne
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, a l’àrea suburbana de París, a la vora esquerra del riu Marne.
De caràcter principalment residencial, disposa d’alguna zona de petita indústria
Noisy-le-Sec
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Denis, França, al NE de París, al Sud del canal de l’Ourcq.
De marcat caràcter industrial, té indústries química i metallúrgica, automoció camions, tubs d’acer, mobles metàllics i confecció Constitueix un important centre ferroviari
Bagnolet
Ciutat
Ciutat del departament de Sena Saint-Dénis, a l’Illa de França, França.
Situada a l’est de París, és un centre de marcat caràcter industrial canonades d’acer, xassís d’automòbils, eines, aparellatge elèctric, electrodomèstics i fabricació de cartó
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…
La Courneuve
Ciutat
Ciutat del departament de Sena-Saint Denis, a l’Illa de França, França.
Constitueix de fet un suburbi al nord-est de París té un caràcter eminentment industrial metallúrgia, construccions mecàniques, material ferroviari, indústria aeronàutica, aparellatge elèctric, productes farmacèutics, perfumeria i cosmètica Conserva una església del s XVI
Hornsey
Àrea suburbana del N de Londres (103 400 h [1976]).
Abans inclosa en el Middlesex, des del 1965 formà part, fins l’any 1982, del districte metropolità de Haringey, juntament amb Tottenham i Wood Green De caràcter marcadament residencial, té també algunes indústries com la fabricació de mobles, confecció, calçat i metallúrgia lleugera
Mar da Palha
Estuari del Tejo, a Lisboa.
Ocupa un antic golf terciari, i presenta al N una sèrie d’illots de caràcter alluvial vora Lisboa forma un congost d’uns 16 km, fins a l’oceà, a l’entrada del qual l’illot rocallós de Bugio, enfront de Trafaria, constitueix la divisòria natural de les dues entrades de l’estuari barra grande , al N, i barra pequeña , al S A part Lisboa, a les seves vores hi ha petits ports, com Vila Franca, Barreiro i Seixal
Vltava
El riu Vltava al seu pas per la ciutat de Praga
© B. Llebaria
Riu
Riu de Bohèmia, afluent de l’Elba per l’esquerra (435 km).
Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast
Dòrida
Regió de l’Àsia Menor, a les costes occidentals de la Cària i a les illes de Rodes i Kos.
Sis ciutats dòries Cnidos, Halicarnàs, Ko, Ialis, Camir i Lindos hi formaren una confederació hexàpoli de caràcter religiós La capital era el temple d’Apollo al cap Triopi, on eren celebrades festes en honor de Posidó, Demèter, Persèfone i Hermes Halicarnàs se separà de la Dòrida a causa de les seves afinitats amb els jonis, la llengua dels quals adoptà La confederació prosperà gràcies al comerç amb Creta, Síria i Egipte, i gaudí d’un elevat nivell cultural, malgrat la competència i la influència jònica La seva constitució fou ara aristocràtica ara popular, a remolc…
Montmartre
Vista parcial del típic mercat d’art de Montmartre, centre turístic de la ciutat de París, capital de França
© A. Bachs
Turó
Turó situat a la part nord de París, que dóna nom al districte XVIII.
Segons la llegenda, hi foren martiritzats sant Dionís i els seus companys per això hi fou aixecat un monestir, del qual resta l’església de Saint-Pierre s XII, una de les més antigues de París Havent conservat, fins a la fi del s XIX, l’aspecte d’un poblet, el 1875 hi fou construïda la basílica del Sacré-Coeur També esdevingué centre de la vida bohèmia, especialment artística Hi residiren nombrosos artistes, entre els quals hom pot esmentar Picasso i els catalans RCasas, SRusiñol, MUtrillo, EClarassó, Manolo i PGargallo Bateau-Lavoir Actualment ha perdut aquest caràcter i ha esdevingut centre…