Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Mesopotàmia
Dignatari, pintura mural d’època cassita, procedent del palau de Dur-kuri-galzu
© Fototeca.cat
Regió de l’W d’Àsia compresa entre el Tigris i l’Eufrates.
Es divideix en dues parts la del sud, històricament més important, s’estén per l’Iraq, i la del nord, per les actuals Síria i Turquia Resta limitada, al N, per les muntanyes d’Armènia, al SE pel golf Pèrsic, a l’E per les muntayes del Zagros i a l’W pel desert de Síria Morfològicament, la Mesopotàmia històrica fou constituïda per l’acumulació de dipòsits marins del cretaci Dividida en alta i baixa, la primera és un planell ondulat amb nombroses rambles, i la segona és una plana alluvial, excepte al NE, de terrenys accidentats els seus dos rius se subdivideixen en braços La zona deltaica,…
República dels Calmucs
República federal de la Federació Russa.
La capital és Elista Compresa dins la depressió caspiana, al SW del Volga, la major part del territori és sota el nivell de la mar El clima és continental sec 150-350 mm de pluja anuals, i la vegetació, d’estepa El drenatge és insuficient, amb fondalades sense desguàs ocupades per llacs salats Els calmucs i els russos són majoritaris, i hi ha minories de kazakhs, txetxens i daguestànics prop del 20% La densitat és escassa, i predomina clarament el poblament rural La base de l’economia és la ramaderia ovelles, vaques, porcs, cavalls i alguns camells L’agricultura cereals, farratge…
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els seus successors…
Bactriana
Història
Regió de l’Àsia central compresa entre el Hindūkush, l’Amudarja i la Margiana.
La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran 330 aC…
Saintonge
Regió històrica de França, al Poitou, compresa a l’actual departament francès de Charente Marítim.
La capital és Saintes Rebé el nom de la tribu galla dels sàntons i formà part de l’Aquitània Presa successivament pels alans, els vàndals i els visigots 419, l’any 507 fou sotmesa per Clodoveu I Més tard, formà part del ducat d’Aquitània i el 1152 passà a Anglaterra pel matrimoni d’Elionor d’Aquitània amb Enric Plantagenet Reconquerida pels francesos, que la incorporaren a llur regne 1375, durant la Reforma fou un feu important del protestantisme a França
Angoumois
Regió de la França atlàntica, avui compresa aproximadament dins els límits del departament de Charente.
Drenada pel riu Charente, té dues parts ben diferenciades al nord-est, d’economia ramadera i de pasturatge, que ha originat indústries derivades, i les terres pobres del sud, dedicades a la pastura de xais Vora el Charente, la principal activitat econòmica és l’explotació vinícola, amb centres de destillació com Cognac La part nord-oriental de l’Angoumois és de llengua occitana La història de la regió restà identificada amb la del comtat d'Angulema
Bocage Normand
Regió de la Baixa Normandia, França, compresa entre els departaments de Manche, Orne i Calvados.
Forma part del massís Armoricà, i és l’àrea de més altitud de Normandia 417 m a Butte Chaumont i les Avaloirs El principal recurs econòmic és el pasturatge i, a Granville, la pesca i el turisme
Dobrudja
Regió d’Europa sud-oriental compresa entre el curs inferior del Danubi i la mar Negra.
Ocupa la vall dreta i el delta del riu, que voreja el massís granític paleozoic de Tulcea, molt erosionat al sud afloren les calcàries terciàries La costa és baixa i arenosa, amb nombroses llacunes litorals Actualment és dividida en dues parts el sector nord 15460 km 2 correspon a Romania i és poblat per romanesos, russos, ucraïnesos, turcs i tàtars que viuen dispersos hi destaca Constanta com a centre més important El sector sud, que correspon a Bulgària, centrat entorn de Tolbuhin, és econòmicament més desenvolupat, especialment l’agricultura, amb conreus intensius de blat i blat de moro…
costa de la Reina Maria
Part de la costa de l’Antàrtida compresa en la mar de Davis a l’oceà Índic.
Fou descoberta per Douglas Mawson 1911-14
Indus
Riu
Riu de l’Àsia meridional (3180 km de longitud; 960000 km2 de conca).
Neix al mont Kailāsh, a 4 260 m d’altitud, al S del Tibet flueix en direcció NW per una vall compresa entre l’Himàlaia al SW i el Karakoram al NE, travessa Caixmir fins a Skārdu, on gira cap a l’W i travessa la serralada Karamosh per una profunda gorja Després de rebre el Gilgit travessa l’Himàlaia entre estretes valls i encaixades gorges i arriba a la plana d’Attock, on rep el Kābul a partir d’ací disminueix la velocitat i discorre, formant nombrosos meandres, per la fèrtil plana del Panjab, on banya les ciutats de Dera Isma'īl Khān i Dera i Ghāzi Khān i rep el Panjab, que li aporta les…