Resultats de la cerca

Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província 21 263 km 2 la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile 49 208 km 2 La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes Cerro Italia, 2 350 m, on abunden les glaceres Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de la Terra del…

Juntament amb Sodoma, fou destruïda pel foc a causa de la corrupció dels habitants

Prolonga els relleus de la Terra del Foc en direcció est fins als relleus volcànics de les illes Sandwich del Sud, on —vorejant pel sud la fossa del Meteor 8 264 m— té lloc una inflexió de 180°, per a enllaçar, per les illes Orkney del Sud, amb els relleus plegats de la Terra de Graham, a l’Antàrtida

És un dels principals jaciments mosterians de l’àrea renana, amb una quinzena de nivells d’hàbitat successius, en els quals s’han documentat llars de foc i murets que separen àrees de funcions diferenciades Excepcionalment ric, s’hi han trobat centenars d’instruments lítics, fabricats amb primera matèria local, amb total exclusió del sílex, així com un volum important de restes faunístiques

Situat a l’aire lliure en una antiga platja actualment a 300 m del port de Niça, prop d’una font, és un dels jaciments del Paleolític inferior més importants de la Mediterrània occidental S'hi documentaren diferents cabanes de planta ovalada, construïdes amb matèria vegetal i dotades de llars de foc, a més de nombroses restes d’instrumental lític i de fauna Data de fa 400000 anys

Posseeix quinze jaciments, caracteritzats per la presència de restes fòssils del Sinanthropus pekinensis pitecantrop i una indústria lítica emparentada amb una cultura pebble evolucionada Hi foren trobades restes corresponents a uns 45 individus, el crani més complet dels quals té una capacitat de 1050 cm 3 Ensems amb aquestes restes aparegueren abundants vestigis de foc i nombroses restes d’animals pertanyents al Plistocè inferior i mitjà Una de les coves lliurà també restes d’ Homo sapiens associades amb una indústria lítica pobra i poc característica

Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més…

Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520

Descripció És limitat a l’E per Amèrica del Nord i l’Amèrica del Sud i a l’W per Àsia i Austràlia, i s’estén de N a S des de les regions àrtiques fins a les antàrtiques A l’oceà Pacífic hi ha la màxima profunditat marina la fossa de les Marianes, que té prop d’11 km Un dels abismes d’aquesta fossa, el Challenger, fou explorat pel batiscaf Trieste , que assolí els 10863 m el 23 de gener de 1960 També hi ha la muntanya més alta de la Terra, el volcà hawaià Mauna Kea, el qual s’eleva abruptament des del fons de l’oceà fins a 9450 m, dels quals només 4205 sobresurten per damunt del nivell del mar…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…