Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Alier
Riu
Riu de la França atlàntica, afluent més llarg del Loira per l’esquerra, al Massís Central (410 km).
Neix a la Maure de Gardille i el seu curs, a través de gorges i planes, drena l’Alvèrnia i el Borbonès El cabal és irregular Rep l’Alagnon, el Dore i el Sioule
Kham
Regió històrica del Tibet, la més oriental, centrada per la ciutat de Chhab mDo (en xinès, Chengdu).
És molt muntanyosa, amb altituds de més de 5 000 m Els rius Salween i Mekong la travessen encaixats en profundes gorges Actualment és repartida entre la regió autònoma del Tibet i els sheng de Sichuan, Qinghai i Yunnan
Salween
Riu
Riu del SE d’Àsia (2.500 km).
Neix a les muntanyes Tanglha, al Tibet oriental, flueix en direcció S i travessa els altiplans de Kunming sheng de Yunnan, Xina i els estats de Xan, Kayah i Karen Birmània, excavant profundes valls i gorges, per desembocar, formant un delta, en el golf de Martaban, prop de Moulmein, a la mar d’Andaman
el Verdoble
Riu
Riu de les Corberes que neix al Perapertusès (Llenguadoc), entre Cuberes i Solatge; després de Rufiac s’obre pas a través de la serralada que presideix el castell de Perapertusa.
La vall, després dels eixamplaments on hi ha Padern i Pasiols, penetra al Rosselló a la vall de Talteüll, i més avall s’obre pas a través del darrer contrafort de les Corberes per les gorges del Verdoble , a la sortida de les quals, ja dins el terme d’Estagell, s’uneix, per l’esquerra, a l’Aglí
Sutlej
Riu
Riu de l’Àsia meridional, afluent, per l’esquerra, de l’Indus (1 600 km).
Neix, amb el nom de Langchuhe, al Tibet, al llac Manasarovar, flueix cap al NW i després, en direcció W, entra a l’Índia Travessa l’Himàlaia per una sèrie de gorges i arriba al Panjab, on forma frontera entre l’Índia i el Pakistan Ja en aquest estat, rep per la dreta el Chenāb, amb el qual forma el Panjnād, fins a desguassar a l’Indus prop de Chacharan
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
Zuberoa
Comarca de l’extrem nord-oriental del País Basc, en territori de l’Estat francès, que forma part del departament francès dels Pirineus Atlàntics.
Correspon a la vall del gave de Maule o de la Saison, afluent del gave d’Auloron, formada pels gaves de Larrañe i de Santa Grazi, que neixen al pic d’Orhi també comprèn la part oriental del bosc d’Irati L’alta Zuberoa, entre Atharratze Tardets i la frontera amb l’Estat espanyol, és una zona de gorges, penya-segats i boscs i despoblada, mentre que la vall mitjana de la Saison és àmplia, fèrtil i poblada Produeix blat de moro, patates i farratge Hi ha ramaderia bovina i ovina Té energia hidroelèctrica Hi és també important el turisme hi ha estació termal a la capital i principal…
Eufrates
El riu Eufrates, un dels grans rius mesopotàmics, en el seu curs superior, a l’Anatòlia Oriental
© Corel Professional Photos
Riu
Riu del sud d’Àsia (2.760 km de llargada i 765.000 km2 de conca).
Rega la part oriental de Turquia, Síria i l’Iraq Neix a l’altiplà d’Armènia, format per la unió de dos rius el Karasu Eufrates Occidental, el més curt, que neix prop d’Erzurum, i el Murai Eufrates Oriental, el més llarg, que neix prop del llac de Van Els seus dos braços formen profundes gorges, des d’on el riu flueix després cap al sud, solcant els Antitaures amb estretes gorges, i penetra a Síria Passat Al-Raqqa, rep per l’esquerra el Balīḫ i, passat Dayr al-Zawr, Al-Hābūr, el darrer afluent i el més important de tots Penetra a l’Iraq i a partir de Hit entra a l’…
Alatau
Nom genèric d’unes serralades del Tian Shan occidental, a l’Àsia central.
L’ Alatau de Jungària 400 km de llargària, compost d’una sèrie de cadenes paralleles que arriben fins als 4464 m, presenta unes plataformes planes syrty a diverses altures amb vegetació alpina i subalpina, mentre que a les parts més baixes la vegetació és estepària L’ Alatau Kirgiz 175 km de llargària, situat en una àrea àrida, presenta vegetació estepària i bosc esclarissat utilitzat com a pastures, fins als 2500 m, i a partir del límit de la neu 3500 m hi ha catifes alpines Al seu tram central es troba amb el Talas Alatau El Kungej Alatau 280 km de llargària forma el límit nord de la…
Mekong

Vista del delta del Mekong, Vietnam
© Anna Díez
Riu
Riu del SE d’Àsia (4 180 km).
Neix als monts Tanglha, a l’E del Tibet, corre per profundes gorges i, després de travessar l’altiplà de Yunnan, forma frontera entre Birmània i Laos, on rep el Nam Ou per la dreta, passa per Luang Prabang, forma frontera entre Tailàndia i Laos i passa per Vientiane i Savanakhet Continua en direcció S, a través de Cambodja i el Vietnam del Sud, i desemboca, per un gran delta, a la mar de la Xina Meridional Té fortes variacions estacionals de 15000 m 3 /s a l’estació seca a 60000 m 3 /s a la plujosa, i les inundacions cobreixen 20000 km 2 la població habita en les elevacions de…