Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Melanèsia
Una de les zones en què usualment hom divideix Oceania.
Situada a l’W del Pacífic, al S de l’Equador i de la Micronèsia i a l’W de la Polinèsia, comprèn les illes Bismarck, Salomó, Vanuatu, Nova Caledònia, Louisiade, Loyauté, D’Entrecasteaux i Fiji La superfície total de la terra emergida és d’uns 525 000 km 2 Alguns autors hi incorporen, dins de la Melanèsia, l’illa de Nova Guinea Totes les illes tenen clima tropical, calorós i humit i les envolten esculls i atols corallins Algunes són d’origen volcànic, com les de Sakinó i Vanuatu, que pertanyen al Cinyell de Foc del Pacífic Són poblades per grups melanesis, de cultura més evolucionada els del…
Gezer
Història
Antiga població de Palestina, al NW de Jerusalem, habitada des del Calcolític (~3400 aC) fins a l’època dels macabeus (ss II-I aC), fou conquerida pels egipcis en les dinasties XVIII, XIX i XXI.
Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp
Entremont
Història
Antic oppidum celta, a Provença, capital dels salis, l’origen del qual es remunta al s. III aC.
Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal l’alt de tipus residencial, amb cases hellenístiques i el baix de classes modestes Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen Hom el començà a excavar el 1946
Lunéville
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament de Meurthe i Mosel·la, França, situada a la confluència dels rius Vezouze i Meurthe.
Hi ha indústria tèxtil, de joguines i de material ferroviari Conserva dos importants monuments del s XVIII, de GBoffrand el castell 1702-06 i l’església de Saint-Jacques 1730-47 Des del 1363 són famosos els brodats de Lunéville i Nancy, fets sobre tul o seda amb agulla i inspirats en els de Bruges i Venècia Des del s XVII foren fabricats exclusivament a Lunéville, on hom substituí l’agulla pel ganxet 1850, i hom hi afegí perles i lluentons 1867 El 9 de febrer de 1801 hi fou signat un tractat entre França i Àustria que confirmava el tractat de Campoformio
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del segle IX fins a la primera meitat del segle X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del segle XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de…
ruta fluvial Volga-Bàltica
Canal de navegació
Sistema de canals que uneixen el Volga amb la mar Bàltica i, a través del canal mar Blanca-mar Bàltica, amb la mar Blanca.
Hom l’havia anomenat també sistema navegable de Marij La navegació hi fou inaugurada el 1810, però després de la Segona Guerra Mundial hom començà la construcció d’un nou canal entre el llac Onega i el riu Volga, que fou inaugurat el 1964 Aquesta ruta fluvial és una anella del sistema de canals per al transport a la part europea de Rússia que facilita la sortida a les mars Bàltica, Blanca, Càspia, Negra i d’Asov La seva extensió total des del llac Onega fins a Čerepovec és de 368 km Al llarg del recorregut hi ha nombroses centrals hidroelèctriques És apta per a embarcacions de…
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom…
Roubaix
Ciutat
Ciutat del departament del Nord, França, a Flandes.
Situada a la riba del canal homònim, prop de la frontera belga, està unida al N amb el nucli de Tourcoing, formant part ambdues d’una conurbació amb Lilla Centre industrial, sobretot tèxtil, tant de fibres naturals com artificials, amb predomini de la llana La preponderància industrial domina el paisatge urbà, en el qual les xemeneies i les parets de maó roig de les fàbriques dominen arreu, sobretot en els barris de La Croix, Wattrelos i Lannoy Només al S del nucli urbà hom ha installat un petit barri residencial benestant, aprofitant el relleu d’un petit pujol sector de Ham Senyoria al s XI…
ducat de Caiazzo
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la ciutat de Caiazzo (Campània), concedida per Ferran I de Nàpols al seu fill il·legítim Ferran d’Aragó, comte d’Arena, que el 1503 feu capítols matrimonials amb Castellana de Cardona i de Requesens, germana de l’almirall Ramon de Cardona.
Hom el confon sovint amb el seu germà homònim duc de Montalto
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina