Resultats de la cerca

El govern dels berbers Banū Ḥammūd es caracteritzà pel seguit d’atemptats familiars i les reiterades rebellions de la població àrab Dinastia hammudita de Màlaga Idrīs ibn ‘Alī ibn Ḥammūd 1035-1039  Yaḥyà ibn Idrīs  1039-1040  Ḥasan ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd  1040-1042 Naǧa al-Siqlabī  1042 *   Idrīs ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd 1042-1047 i 1054-1055  Muḥammad ibn Yaḥyà ibn 'Alī ibn Ḥammūd  1047-1054 i 1055-1057 Idrīs ibn…

Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata segle X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan segle XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita

Situada estratègicament a la serralada d’Elburz, al NE de Qazvīn El fundador de la secta islàmica dels “assassins” Ḥasan ibn Sabbaḥ al-Rāzī la convertí en base de les seves expedicions 1090, i des d’aquest moment hi residí el Dā'ī al-du'āt o gran mestre del moviment, fins que Hūlāgū l’assetjà i assassinà l’últim d’ells, Rukn al-Dīn 1256

El seu origen fou el campament bastit pel conqueridor àrab ‘Amr ibn al-'Āṣ a la riba est del Nil durant el setge d’Alexandria 641 La proximitat amb la població grecocopta de Babilònia féu que aquesta es barregés ràpidament amb els conqueridors Els governants abàssides i tulúnides hi residiren, fins que fou fundat el Caire 969 Fou notable per la seva prosperitat econòmica

Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna com la unió…

Situada al mig de l’esplanada de l’antic temple hebreu anomenada avui Haram aš-Šarīf ‘recinte sagrat o noble’, s’alça just sobre la roca on la tradició situa el lloc de l’antic Sant dels Sants i des d’on, segons la creença musulmana, Mahoma pujà al cel mi'raǧ Construïda per artistes bizantins, les obres foren iniciades probablement vers el 669, bé que la data acceptada tradicionalment és el 691, sota el califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān constitueix la mostra més antiga de l’art sumptuari islàmic De planta octogonal i profusament adornada de marbres, mosaics i majòliques, és coronada per una…

Administrativament, Aràbia és dividida entre Aràbia Saudita, el Iemen, Oman, els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait La geografia física El relleu L’estructura geomorfològica de la península d’Aràbia és relativament simple a la base es troba un sòcol cristallí basculat vers el nord-est, que aflora a la superfície en els sectors meridional i occidental i, enfonsant-se suaument vers el golf Pèrsic, va cobrint-se gradualment de sediments cada vegada més recents A causa d’aquest basculament vers el nord-est, les àrees més altes es troben al sud-oest el cim més elevat és el Ḥaḍur Šu’ayb…