Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sarrebourg
Ciutat
Ciutat de la Lorena, al departament del Mosel·la, França.
Indústries del vidre Existent a l’època romana, fou a l’edat mitjana una de les principals bases del bisbat de Metz a la vall alta del Saar Integrada a la Lorena als s XV-XVI, passà a França el 1766
Saint-Omer
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament de Pas-de Calais, França.
És centre comercial, però té també fàbriques de teixits, sucre i cervesa, principalment Fou bisbat del 1559 al 1790 Filla de l’abadia de Sant Bertin, fundada el 640, la població, que sovint passà del domini flamenc al dels francesos, fou integrada definitivament a França el 1678 Catedral de Notre-Dame s XIII-XV
Podòlia
Vall
Regió històrica que s’estén entre la vall del Dnièster i el curs superior del Bug.
És un altiplà molt frondós solcat de petites valls Dominada pels tàtars en esfondrar-se el regne de Kíev, fou lituana a partir del 1370 aproximadament Més tard, estigué dividida entre Lituània i Polònia, fins a esdevenir totalment polonesa el 1569 Fou dominada pels turcs del 1672 al 1699 A la primera partió de Polònia, hom annexà a Àustria la part occidental, i, a la segona i tercera partions, la part oriental fou integrada a Rússia El 1918 la part austríaca tornà a Polònia Pertany enterament a Ucraïna des de la Segona Guerra Mundial
Picardia
Regió administrativa
Regió històrica i antiga regió administrativa del N de França, entre l’Artois al N i l’E, l’Illa de França al S, la Normandia al SW i la Mànega a l’W.
De límits imprecisos i controvertits, és centrada per la gran plana picarda, de terrenys cretacis molt anivellats, amb aspecte uniforme i on les escasses elevacions no superen mai els 200 metres Les valls, producte d’una erosió recent, representen un element diferenciat del paisatge, amb la seva forma de llarg corredor, emplenat per una espessa capa de torba L’agricultura és molt racionalitzada, amb el blat, el moresc, la bleda-rave sucrera i les hortalisses com a productes principals És força desenvolupada l’explotació ramadera, bovina i porcina, proveïdora de la propera regió…
Qustol
Necròpolis reial i nobiliària de la Baixa Núbia (324-565) actualment coberta pel llac Nasser, uns 37 km al N de Wadi Halfa i a la vora dreta del Nil.
Descoberta i excavada per Walter B Emery 1931-34, és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia Hom en desconeix la capital Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana L’aixovar hi era ric i variat armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc, al costat d’un gran nombre d’…
Dijon
Regió administrativa
Capital del departament de Costa d’Or i de la regió administrativa de Borgonya i el Franc Comtat, a la Borgonya, França.
És situada a la confluència de l’Ouche i Suzon, vora el canal de Borgonya Centre tradicionalment comercial de productes agrícoles vins, més tard s’hi desenvolupà la indústria metallúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció Centre d’ensenyament superior Université de Dijon, fundada el 1722 Nus de comunicacions ferroviàries Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame segles XII-XIII, amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne 1280-87, gòtica, amb una cripta del segle…
Versalles

Palau i jardins de Versalles
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Ciutat
Ciutat del departament d’Yvelines, França, situada 20 km al SW de París.
Té indústries químiques, alimentàries i de rellotgeria i és un actiu centre turístic És bisbat sufragani del de París Conserva l’aspecte i el caràcter del seu passat, i la seva construcció és ordenada d’acord amb el palau reial La població es desenvolupà sobretot a partir del 1682, en installar-s’hi Lluís XIV Al començament de la Revolució Francesa s’hi reuniren els estats generals Perdé importància en traslladar-se la cort a París Ocupada pels prussians en la guerra Francoprussiana del 1870, Guillem I de Prússia hi fou coronat emperador d’Alemanya L’any 1871 s’hi installà el govern francès,…
Franc Comtat
Història
Regió històrica de l’est de França, antigament província i regió administrativa.
N’és el principal nucli urbà la ciutat de Besançon Comprèn la part central de la cadena muntanyosa del Jura, fronterera amb Suïssa, i la major part del departament del Doubs una comarca de turons integrada per la muntanya mitjana, en el Doubs, i per la regió vinícola de Vignoble, en el Jura, i la plana, estesa per una gran part de l’Alt Saona, que limita al NE amb el massís dels Vosges La major part de les aigües van a parar al Roine, per mitjà de l’Ain i, sobretot, del Doubs i el Saona L’agricultura és de cereals i de farratge, i hi ha policultura als turons de la Bresse La ramaderia de…
Sumer
Vedell d’or de la dinastia II d’Ur
© Fototeca.cat
Història
Antic país de l’Orient Mitjà, al S de Mesopotàmia.
Tingué un gran paper cultural, que influí decisivament la vida artística, científica, religiosa i escriptural de Babilònia i Assíria, ambdues representants de l’element semític que, juntament amb el poble sumeri, poblava Mesopotàmia D’altra banda, resulta significatiu d’establir un parallel entre Sumer i la Grècia clàssica, car no sols foren dos centres culturals de primer ordre, que emmotllaren altres civilitzacions, sinó que, a més, llur cèllula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l’hegemonia sobre totes les altres…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…