Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Dongola
Història
Regne nubi.
Des del 1530 aC formà part de l’antic Egipte A mitjan s IV es convertí en un regne cristià, i comercià activament amb Bizanci als s IX i X El 1275 passà a Egipte Mohamed Alí governà el territori el 1820, i més tard restà en poder dels mahdistes, des del 1895 fins al 1896, que passà al Sudan
Cumes
Ciutat
Ciutat antiga de Campània, a l’oest de Nàpols, una de les colònies gregues més antigues i importants de la península Itàlica.
Fundada en 750-725 aC, fou rival dels etruscs, els quals vencé el 524 i el 474 aC A mitjan s V aC caigué a les mans dels samnites, i el 334 aC fou conquerida pels romans Era famosa la sibilla de Cumes Les excavacions començades al s XIX han exhumat una part de les ruïnes de la ciutat grega i diverses necròpolis prehellèniques i gregues
Naǧd
Regió muntanyosa de l’Aràbia desèrtica.
Islamitzada en temps de Mahoma, formà part dels califats omeia i abbàssida i del regne càrmata s X, bé que sovint les diverses organitzacions tribals que integraren es mantingueren independents del poder central i tornaren àdhuc al paganisme A mitjan s XVIII Muḥammad ibn ‘Abd al-Wahhab hi predicà el retorn a l’islam wahhabisme El 1921 ‘Abd al-Azīz III ibn Sa'ūd s’hi proclamà emir Des del 1932 formà part del regne de l'Aràbia Saudita
Toul
Ciutat
Ciutat del departament de Meurthe i Mosel·la, a la Lorena, França, vora el riu Mosel·la i el canal Rin-Marne.
Hi ha indústria de la confecció i vidriera Antiga Tullum Leucorum , fou capital dels gals leucs Bisbat des de mitjan s IV, pertangué després successivament al regne franc, a la Lorena i a l’Imperi Germànic Al s XIII era ciutat imperial Per la pau de Westfàlia 1648 França n'esdevingué mestressa, i Vauban la convertí en plaça forta S'hi destaquen la catedral de Saint-Étienne s XIII-XV, la collegiata de Saint-Gengoult s XIII-XVI i l’ajuntament s XVIII
Châlons-en-Champagne
Capital del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a la vora del riu Marne.
Ha perdut part de la seva antiga funció militar, però ha desenvolupat funcions regionals i industrials Té indústria alimentària cerveses, vins escumosos, tèxtil, química, paperera, d’instruments de música i de maquinària agrícola Antiga capital dels catalàunics, el 451 Àtila fou derrotat als seus encontorns batalla dels Camps Catalàunics Al segle X esdevingué un estat independent i pròsper sota el govern dels bisbes, fins al segle XIV, que fou unida a la monarquia Des de mitjan segle XIX el nom oficial fou Châlons-sur-Marne, fins que el 1997 recuperà l’antiga denominació
illa de Pasqua
Illa
Illa del Pacífic, la més oriental de la Polinèsia.
És una dependència de l’estat de Xile des del 1888, agregada a la regió de Valparaíso Ocupada, probablement s X i XIII pel llegendari Hatu-Matua, fou descoberta, el 1686, pel pirata anglès Edward Davis, i batejada per l’holandès Roggeveen el dia de Pasqua del 1722 amb aquest nom La població autòctona pertany, sembla, per raça, per llengua i per cultura al grup polinèsic, però a causa de l’isolament geogràfic han desenvolupat una forma particular de civilització Posseïa una escriptura jeroglífica Hom hi trobà més de 300 escultures antropomòrfiques d’enormes proporcions moai en la llengua…
Prip’at’
Riu
Riu d’Europa oriental.
Afluent del Dnièper , al llarg del seu curs 775 km de longitud i 114300 km 2 de conca recorre Bielorússia i Ucraïna Neix al NW de Kovel’, a l’ oblast’ de Volínia, i travessa les terres de Polèsia La seva alimentació és mixta, bé que preval la de neu Es glaça a mitjan desembre i es desglaça al final de març Té un cabal mitjà a la desembocadura de 460 mn/s i un màxim de 6000 mn/s És navegable, des de la desembocadura, al llarg de 500 km, i és unit per canals amb els rius Bug i Neman Els seus afluents principals són els rius Styr’, Goryn’, Jasel’da i Ptič Passa per les ciutats de…
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació amb el priorat…
Borneo
Borneo “Casa llarga” dels iban-daiak a Segu (Sarawak)
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag malai, la tercera del món per la seva extensió.
La seva superfície és repartida entre diversos estats 539 460 km 2 pertanyen a Indonèsia províncies de Kalimantan Occidental, Kalimantan Central, Kalimantan Meridional i Kalimantan Oriental, 198 160 km 2 formen part de Malàisia estats de Sabah i Sarawak i 5 765 km 2 pertanyen a Brunei Hom hi distingeix dos sectors la part central i septentrional, accidentada per muntanyes d’altura mitjana, de menys de 1 000 m, que en el pic Kinabalu arriben a 4 101 m, i l’orla litoral, més o menys àmplia i de poca altitud, en la qual abunden els aiguamolls El clima és equatorial, molt calorós i humit la…