Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Qumrān

Les ruïnes de Qumrān
Ruïnes d’un antic centre religiós jueu, probablement esseni, a 1 km de la riba occidental de la mar Morta i 12 km al S de Jericó.
Les excavacions practicades per R de Vaux i L Harding des del 1951 donaren com a resultat la cronologia següent una primera ocupació del lloc s VIII-VII aC que cal potser identificar amb la Ciutat de la Sal del llibre de Josuè primera ocupació comunitària 150-135 aC amb engrandiment dels edificis 135-131 aC, probablement per raó de l’augment de la comunitat, i abandonament del lloc 31 aC per causa d’un incendi o d’un terratrèmol nova ocupació comunitària 1-60, destrucció per les tropes de Vespasià 68 durant la primera revolta jueva i ocupació per tropes romanes 68-73 Més tard 132-135, els…
Sodoma
Ciutat
Antiga ciutat de la pentàpolis
de Palestina.
El seu rei Bera participà en l’expedició contra Amrafel La Bíblia en fa l’habitatge de Lot i en descriu la destrucció com a càstig del pecat sodomia, juntament amb Gomorra Actualment una muntanya de la riba sud-occidental de la mar Morta en porta el nom djebel Usdum
comtat de Flandes
Geografia històrica
Territori que fou regit per distintes dinasties comtals.
La primera dinastia fou iniciada per Balduí I de Flandes , dit Braç de Ferro mort el 879, gendre de l’emperador Carles II, que hagué de defensar el comtat de les escomeses dels normands El seu fill Balduí II, dit el Calb mort vers el 919, fou, de fet, el primer comte independent El seu fill Arnulf I , dit el Vell mort el 964, i el besnet d’aquest, Balduí IV , dit el Barbut mort el 1036, continuaren la política d’independència, d’expansió —fins a tocar del ducat de Normandia i ocupant els comtats de Zelanda 1006 i d’Aalst 1033— i de consolidació territorial, seguida també pel fill del darrer,…
Judea
Història
Regió històrica del sud de Palestina, entre la mar Morta i la Mediterrània.
En tornar de l’exili, els jueus hi constituïren una província autònoma, que a partir de l’any 6 dC formà amb Samaria i Idumea una procuració romana Des del 44 també en formava part Galilea Convertida en província romana el 66, fou annexada a la província de Síria 135 La part occidental fou inclosa l’any 1949 dins l’estat d’Israel i l’oriental, annexada a Jordània 1950, fou ocupada militarment pels israelians l’any 1967
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
En-Gaddí
Oasi a la ribera occidental de la mar Morta, en ple desert de Judà.
La seva font 207 m sota el nivell de la Mediterrània, d’aigua termal, fou assignada a la tribu de Judà Els seus palmerars i les seves vinyes són lloats en la Bíblia, sobretot pel Càntic dels Càntics , i per autors extrabíblics, com Josep Flavi Els seus entorns, abundosos en coves i refugis naturals pràcticament inaccessibles, han estat pròdigs en restes arqueològiques i manuscrits Són famoses sobretot les coves de Qumrān i les construccions dels essenis
Jordà
Riu
Riu de Palestina (350 km).
Neix a l’Hermon, a la confluència de les fronteres d’Israel, el Líban i Síria, travessa el llac de Genesaret i desemboca a la mar Morta És el riu més important i més cabalós de la regió 37 m 3 /s, vital tant per a Jordània com per a Israel, que des del 1967 en controla pràcticament totes les deus En la Bíblia té, així mateix, un relleu considerable marca l’accés a la Terra Promesa segons els evangelis, Jesús hi fou batejat
Bosrà
Història
Capital dels edomites, situada al sud-est de la mar Morta, amenaçada sovint en els oracles dels profetes.
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el…
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…