Resultats de la cerca

Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa, la més alta…

Entorn de l’antiga abadia de Westminster que li ha donat el nom, aplega els edificis més importants de la ciutat el parlament, el Buckingham Palace, Saint James’s Palace, Laws Courts, Whitehall, National Gallery, etc Els edificis actuals de l’abadia segles XI-XIII foren iniciats el 1050 per Eduard III de Wessex Successives ampliacions i reformes fins al segle XVIII li donaren la forma actual Panteó reial, hom hi corona tradicionalment els reis anglesos El parlament —destruït per diversos incendis— és una reconstrucció del s XIX en l’estil gòtic Tudor…

L’illa més gran de l’atol és Fogafale, situada al sector oriental, on hi ha la vila de Vaiaku , seu administrativa del govern i del Parlament

Té importants indústries metallúrgiques, elèctriques, d’impremta i d’industrialització del cuir Centre d’ensenyament superior La ciutat posseeix restes romanes D’època paleocristiana és el baptisteri de Saint-Jean segle IV i l’hipogeu merovingi del Plateau des Dunes segles VII-VIII Fou un important centre d’art romànic amb esglésies com Saint-Hilaire-le-Grand segles XI-XII i Notre-Dame-la-Grande segles XI-XII, que és un dels exemples més importants d’esglésies romàniques amb cúpules Entre els edificis gòtics cal esmentar la catedral de Saint-Pierre segles XII-XIII i, en arquitectura civil,…

Centre industrial indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits és també coneguda com a estació balneària És nus de comunicacions carretera, ferrocarril i un centre d’ensenyament superior Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961 Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle segle XVI, la casa de la ciutat segle XVI, l’edifici de la prefectura segle XVIII, d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux 1778-84 El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’arqueologia, un fons…

Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’Amikuge La llengua del país és el basc,…

El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan…

És subdividida en cinc departaments el Sena Marítim, amb la capital Rouen , Eure, Calvados, Orne i Manche Normandia és constituïda, de fet, per un conjunt de regions naturals ben diferenciades al sector oriental de l’altiplà de l’Alta Normandia, fraccionat en comarques per profundes valls fluvials, predominen les cretes blanques, recobertes per una prima capa d’argiles Els sòls argilosos són més consistents als països d’Auge i de Lieuvin, a l’esquerra del Sena, mentre que el Calcari aflora en el Roumois, el Pays d’Ouche, la Plaine de Saint-André i el Thimerais A la Baixa Normandia es destaca…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…