Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Auxerrois
Vall
Regió de França, a la Borgonya, compresa entre els departaments de Yonne i Nièvre, formada per altiplans coberts de bosc i valls encaixades, amb una economia essencialment ramadera.
El poblament és molt dispers i poc dens El seu centre és Auxerre
Sulcis
Regió de l’extrem SW de l’illa de Sardenya, al S de la regió d’Iglesiente.
Bastant muntanyosa el mont Caravius té 1 116 m, presenta en general una costa rocallosa, excepte en el sector occidental, on predomina una petita plana litoral més enllà es troben les illes de Sant'Antioco i San Pietro El clima, la vegetació i els conreus són propis de l’àrea mediterrània El poblament és molt escàs
Orcomen
Ciutat
Antiga ciutat grega de la Beòcia, prop de l’actual Orkhómenos, on el riu Cefís desguassa en el llac Copais.
Habitada ja en temps prehistòrics, el poblament es desplaçà de la planura a un pujol veí i, a l’època micènica, adquirí un gran desenvolupament A partir dels s VIII-VII aC, la ciutat passà a ocupar el segon lloc en la lliga de les ciutats beòcies, després de Tebes, davant la qual sucumbí el 368 aC Reconstruïda amb l’ajut dels foceus 353 aC, a l’època romana, Sulla hi derrotà les forces de Mitridates VI 68 aC Prop d’ella, la Companyia Catalana lliurà el 1311 la batalla del Cefís, contra els cavallers francs Conserva restes molt importants dels períodes prehistòric, protomicènic un…
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i…
Altaj
República de la Federació Russa.
La capital és Gorno-Altajsk 46 434 h 1989 Limita al S amb la República de Mongòlia i amb la Xina Als seus límits hi ha el pic més alt d’Altai Belukha, 4 506 m El clima és continental la temperatura oscilla al gener entre els -12°C i els -31,8°C, i al juliol entre els 9°C i els 18°C Els rius pertanyen a les conques dels Katun’ i Bia, amb grans reserves d’energia Hi ha un gran llac, el Telec A la part nord-oest, als vessants de les muntanyes i a les valls, els sòls són de terra negra, i a la resta del territori, muntanyosos de podzol El bosc ocupa el 25% de la superfície Aproximadament el 30%…
Borbonès
Província
Antiga província del centre de França; correspon a l’actual departament de l’Alier i a una part del departament del Cher.
Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l’Alier El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d’una agricultura florent blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Molins , capital de la província A l’època galla aquesta regió estigué poblada pels arverns, els edus i…
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…
República dels Calmucs
República federal de la Federació Russa.
La capital és Elista Compresa dins la depressió caspiana, al SW del Volga, la major part del territori és sota el nivell de la mar El clima és continental sec 150-350 mm de pluja anuals, i la vegetació, d’estepa El drenatge és insuficient, amb fondalades sense desguàs ocupades per llacs salats Els calmucs i els russos són majoritaris, i hi ha minories de kazakhs, txetxens i daguestànics prop del 20% La densitat és escassa, i predomina clarament el poblament rural La base de l’economia és la ramaderia ovelles, vaques, porcs, cavalls i alguns camells L’agricultura cereals, farratge…
Samos
Illa
Illa grega de l’arxipèlag de les Espòrades meridionals, al nomós homònim pertanyent a la regió de l’Egea Septentrional.
És a molt poca distància de la costa de l’Àsia Menor, a la qual estigué unida en el Plistocè D’estructura calcària, amb roques metamòrfiques i esquists, presenta dos grups montuosos el Kerkis 1437 m i l’Àmbelos 1137 m Prop de la costa, els turons són més suaus, amb vegetació mediterrània Té conreus de vinya n’és famós el vi dolç, oliveres, fruiters, tabac i cotó La població es distribueix en petits centres Samos, Karlovàsion, Pitagórion i, sobretot, al port de Vathí Aeroport És seu episcopal de l’Església ortodoxa grega Ocupada a l’antiguitat per colons jonis vers els segles XI-XII aC,…
Artois
Província
Antiga província del nord de França que correspon, en gran part, al departament del Pas-de-Calais.
La capital era Arràs Des d’un punt de vista morfològic hom hi distingeix dues àrees la part meridional, conjunt de petites muntanyes entre 150 i 200 m, i la part septentrional, que domina ja la continuació meridional de la planura flamenca, part de la qual pertany a l’Artois El poblament, predominantment rural, es concentra en grans pobles Les dues fonts econòmiques principals són l’agricultura blat, bleda-rave i farratge i la ramaderia d’estable La mineria és important a la regió de Bruay-Lens, que forma part de la conca carbonífera més important de França Hi ha indústries a…