Resultats de la cerca

El seu traçat urbanístic és d’una gran perfecció, més encara si hom té en compte el poc terreny ocupable i la seva posició inclinada Era dividida en diferents barris la finalitat de la majoria dels edificis era purament pràctica, llevat del palau reial i dels edificis destinats al públic Fou dividida en ciutat alta i ciutat baixa, destinades, respectivament, a les classes altes i a les classes baixes

Bisbat al s V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al s XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat s XIV i ducat s XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme

Comprenia la regió del Volga superior, amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Vladimir La importància històrica d’aquest indret és antiga hom hi ha trobat monedes orientals i occidentals, la qual cosa demostra que la regió del Volga superior fou una artèria comercial important A partir del s X s’hi establiren els camperols de la regió de Novgorod i de Kíev Cap al 1125 l’hereu de Vladimir II Monòmac, Jurij Dolgorukij, féu del NE del país un centre estratègic important amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Perejaslavl’ Mentre que Kíev perdia importància, Vladimir-Suzdal’ en guanyava…

Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del s X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual s’…

La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…

Limita, al S, amb el canal de Bristol, al N amb la mar d’Irlanda i a l’W amb el canal de Sant Jordi A l’E, una línia que marca pràcticament el final del sistema muntanyós de Galles, els monts Cambrians, assenyala també la frontera amb Anglaterra La capital és Cardiff Caerdydd La geografia física País muntanyós, amb una zona costanera plana i de rica cultura, la seva geografia, en general esquerpa i accidentada, explica la millenària resistència celta enfront de totes les invasions La formació geològica més antiga, precambriana o paleozoica, és a l’illa nòrdica de Môn Anglesey, al llarg del…

La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…

Unida al continent europeu per l’istme pirinenc i separada de l’Àfrica per l’estret de Gibraltar, és la península més gran de la mar Mediterrània 584553 km 2 Comprèn els estats d’Espanya i Portugal, el Principat d’Andorra i la colònia britànica de Gibraltar La geomorfologia Quant a la natura de les roques , hom hi pot considerar tres tipus fonamentals les roques silícies, les calcàries i les argiloses Les silícies, riques en quars anhídric silícic, predominen on hi ha materials antics, primaris, tant eruptius com metamòrfics Les roques més freqüents són el granit, els esquists i el gneis Es…

El nom oficial era Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques, i se’l coneix més sovint per les sigles d’aquesta designació URSS Amb una superfície de 22402000 km 2 , els seus límits coincidien aproximadament amb els de la màxima expansió territorial de la Rússia dels tsars, de la qual sorgí, i constituïa l’Estat més extens del món Comprenia principalment la major part de l’Europa oriental, bona part de l’Àsia central i tota l’Àsia septentrional  Rússia , Ucraïna , Bielorússia , Moldàvia , Armènia , Geòrgia , l’ Azerbaidjan , el Kazakhstan , el Turkmenistan , el Kirguizistan , el…

La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…