Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Tisza
Riu
Riu de l’Europa central, un dels principals afluents del Danubi (976 km).
Neix als Carpats septentrionals, a Ucraïna, i discorre en direcció W forma en un petit tram el límit fronterer entre Romania i Ucraïna Continua en direcció W i entra a Hongria, on ja és un riu de plana després flueix en direcció N fins al punt de trobada de les fronteres d’Ucraïna, Eslovàquia i Hongria, i tot seguit pren la direcció S Travessa Hongria de N a S en una longitud de 600 km i rega la gran plana agrícola de l’Alföld després de passar per Szeged, entra a Iugoslàvia, on rega la Vojvodina, i desemboca al Danubi per l’esquerra, uns 45 km al N de Belgrad És un riu de plana, el règim del…
Spitzbergen
Arxipèlag
Denominació de les quatre illes principals de l’arxipèlag de Svalbard: Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz i l’illot de Prins Karls Forland.
Alderney
Illa
La més septentrional de les illes Anglonormandes, separada de la península de Cotentin pel Race d’Alderney (8 km2; 1.700 h).
El bestiar oví i el turisme en constitueixen els principals recursos econòmics La capital és Saint-Anne
Kvarken
Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
illes de la Reina Elisabet
Arxipèlag
Grup d’illes a la banda més septentrional de l’arxipèlag Àrtic canadenc, al N del Melville Sound, descobert per W.E. Parry (1818-20).
Les principals són les illes Melville, Bathurst, Devon, Príncep Patrick i Cornwallis Pràcticament deshabitat, algunes illes posseeixen estacions meteorològiques
Òlt
Riu
Riu d’Aquitània i el Massís Central, afluent de la Garona per la dreta (480 km).
Neix al mont Losera i desemboca a Agulhon, al S de Tonencs Els principals afluents són el Truière i el Celé
Argonne
Vall
Massís de França que, amb una longitud d’uns 40 km, s’estén entre la vall superior de l’Aisne i la vall de l’Aire, i forma el límit natural entre la Xampanya i la Lorena.
Té un relleu rocós cobert per una espessa capa de gres, amb grans boscs de roures Les principals poblacions són Vouziers i Clermont-en-Argonne
Pelvoux
Massís
Massís dels Alps francesos, al Delfinat.
Els seus pics principals són Les Ecrins 4 102 m, La Meije 3 893 m i Mont Pelvoux 3 496 m Hi ha un parc nacional
illes Loyauté
Arxipèlag
Arxipèlag francès, d’origen coral·lí, a la Melanèsia, Oceania.
Situat prop d’un centenar de quilòmetres al NE de Nova Caledònia, de la qual depèn administrativament Les illes principals són Ouvéa, Lifou i Maré Produeix cocos, plàtans i canya de sucre
Kura
Riu
Riu del Caucas (1.364 km de longitud i 188.000 km2 de conca).
Neix a Turquia i passa per les RSS de Geòrgia i d’Azerbaidjan desguassa a la mar Càspia, on forma un extens delta 100 km 2 Els afluents principals són l’Aragvi, l’Alazani i l’Araks