Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ruta fluvial Volga-Bàltica
Canal de navegació
Sistema de canals que uneixen el Volga amb la mar Bàltica i, a través del canal mar Blanca-mar Bàltica, amb la mar Blanca.
Hom l’havia anomenat també sistema navegable de Marij La navegació hi fou inaugurada el 1810, però després de la Segona Guerra Mundial hom començà la construcció d’un nou canal entre el llac Onega i el riu Volga, que fou inaugurat el 1964 Aquesta ruta fluvial és una anella del sistema de canals per al transport a la part europea de Rússia que facilita la sortida a les mars Bàltica, Blanca, Càspia, Negra i d’Asov La seva extensió total des del llac Onega fins a Čerepovec és de 368 km Al llarg del recorregut hi ha nombroses centrals hidroelèctriques És apta per a embarcacions de…
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
Tenda
Pas dels Alps Marítims, a la ruta entre Niça i Torí (1 908 m).
El travessen la carretera i el ferrocarril en dos túnels parallels
Mureş
Riu
Riu de la conca del Danubi, afluent del Tisza (803 km).
Neix a Romania, als Carpats de Moldàvia, travessa Transsilvània en direcció SW, i desguassa al Tisza a Szeged, Hongria És l’afluent més cabalós del Tisza, i la seva vall constitueix una concorreguda ruta de tràfic
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Sant Tiberi d’Agde
Monestir
Monestir del Llenguadoc, al N de l’antiga seu episcopal d’Agde.
Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del…
Boulogne
Ciutat
Ciutat del departament de Pas de Calais, al Bolonès, França, vora el canal de la Mànega.
Nucli pesquer desenvolupat en un antic nucli fortificat, té indústries derivades de la pesca, i drassanes És port d’escala en la ruta de la mar del Nord i estació balneària La part alta de la ciutat conserva les muralles segle XIII i el seu beffroi Antiga capital de la tribu celta dels mòrins, els romans construïren prop la ciutadella de Bonònia que donà el nom a l’actual ciutat una fortalesa Gesoriacum , utilitzada com a pont per a conquerir Bretanya Durant l’edat mitjana esdevingué capital del comtat de Boulogne, annexat a la corona francesa en temps de Lluís XI 1477 Durant…
Blois
Capital del departament de Loir i Cher, a l’Orleanès, França, situada vora el riu Loira.
És un nucli industrial i turístic de la ruta dels castells del Loira Centre del petit país anomenat Blésois, entre els seus monuments destaca el castell, bastit en diverses etapes l’ala de Lluís XII 1498-1503 és gòtica, la de Francesc I 1515-24, on hi ha la famosa escala de planta octagonal, representa la consolidació del Renaixement en l’arquitectura francesa, i la de Gaston d’Orléans 1635-38 és una obra clàssica de François Mansard Sobresurten, també, l’església gòtica de Saint-Louis s XVI, reconstruïda al s XVII, el pont sobre el Loira 1717-24, diversos hôtels renaixentistes i la basílica…
Reims
Ciutat
Ciutat del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a les vores del riu Vesle, afluent de l’Aisne, i del canal Marne-Aisne.
Juntament amb Épernay és el centre industrial del districte xampanyer La ciutat sembla aïllada en una petita conca, tancada a l’W i al s per la costa de l’Illa de França, però en realitat es troba situada en un lloc de pas a la ruta de la Mediterrània a la mar del Nord pel Roine, i disposa d’una bona xarxa de carreteres i d’un dels ports fluvials més importants de França A part la xampanyera, altres indústries són les de muntatge d’automòbils, d’equipament aeronàutic, alimentària i de la confecció Capital de la tribu gàllica dels remi , els romans l’anomenaren Durocortorum i la…
Orleans
Regió administrativa
Capital del departament de Loiret i de la regió administrativa Centre-Vall del Loira, a l’Orleanès, França, al SSW de París.
Situada a les vores del Loira, al punt de ruptura de càrrega de la navegació fluvial, als límits de la plana de la Beauce, el riu la diferencia en dos sectors urbans el petit barri de Saint-Marceau, al S, i el centre de negocis i la part més gran de la ciutat, al N És un centre comercial i industrial, afavorit per la seva situació a l’antiga ruta París-Espanya, Tours i Bordeus, i modernament per la descentralització d’àrees industrials de l’aglomeració parisenca indústria tèxtil, alimentària vinagre, maquinària i accessoris, automòbils i equipament agrícola És seu episcopal Correspon a l’…