Resultats de la cerca

La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…

Sota la dinastia Sailendra, visqué un període de gran esplendor s IX-XII i esdevingué un poderós imperi marítim i mercantil, que féu sentir la seva influència en els estats veïns El 990 inicià la guerra contra Java, que acabà amb la victòria de Śrīvijava 1007 Palembag, la seva capital, fou un gran centre del budisme, i els Sailendra feren construir el temple de Borobudur, a Java Al s XII començà la seva decadència, fins que, el 1377, caigué sota el domini de l’imperi de Madjapahit, de Java Oriental

En el tractat de Verdun 843 havia tocat a Carles el Calb una faixa central de l’imperi que anava de la mar del Nord a la Mediterrània En dividir l’imperi entre els seus fills, l’alta Borgonya, o Borgonya pròpiament dita, entre el Rin, el Jura i el Roine, es constituí ducat 877 La Borgonya inferior havia tocat a Carles, fill de Lotari El 879, però, Bosó, cunyat de Carles el Calb i comte d’Autun, s’emparà de Viena i en féu la capital d’un regne efímer, la Borgonya Cisjurana En lluita constant amb els reis carolingis, Bosó aconseguí, però, a la seva mort 887, que l’emperador Carles el Gros…

El cardenal Richelieu començà a utilitzar-la com a presó per a reus illustres o aristòcrates El 14 de juliol de 1789, en un dels episodis més destacats de la Revolució Francesa, la Bastilla, símbol de l’absolutisme reial, fou assaltada i presa pel poble de París La diada del 14 de juliol, aniversari d’aquest fet, fou declarada festa nacional l’any 1880

Nucli industrial destilleries, cerveseria, indústries tèxtil, alimentària, impremta i rellotgeria i nus de comunicacions carretera, ferrocarril És vora el canal de Jolelbach, que comunica amb el del Roine al Rin Fundada el 833 per Lluís el Piadós, durant l’edat mitjana formà part de la monarquia franca, i el 1226 esdevingué una ciutat imperial lliure Ocupada pels suecs en la guerra dels Trenta Anys, fou annexada a França per Lluís XIV el 1672 El 1871 passà a Alemanya, i fins el 1918 no retornà a França Posseeix l’església de Saint-Martin 1237-1366 i nombrosos edificis dels s XIV, XV i XVI Al…

Centre industrial, és famosa ja des del s XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del s IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya s XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408 La guerra dels…

Centre industrial emplaçat a la vora esquerra del Sena Fabricació de material elèctric Foneries Museu de porcellana antiga Entre els monuments conservats es destaquen la collegiata de Notre-Dame s XIII-XIV, l’església del faubourg de Gassicourt, començada al s XI en estil romànic i acabada en gòtic al s XIII, la capella de Navarra s XIV i la torre Saint-Maclou s XV-XVI

Indústries tèxtils, del cautxú, construccions mecàniques i elèctriques És important la collegiata, gòtica segles XIII-XIV, destruïda en part a la Primera Guerra Mundial També és d’estil gòtic l’ajuntament, començat al segle XIV i acabat al XVI, la façana del qual, adornada amb curioses escultures, és formada per una galeria acabada en una balustrada És interessant el Musée Lécuyer El 10 d’agost de 1557 hi tingué lloc la  batalla de Saint-Quentin

Situada entre el bosc homònim S i Montreuil N, constitueix un barri residencial, amb algunes indústries importants, com la d’aparells elèctrics, de material fotogràfic, de perfumeria, etc El castell actual fou edificat al s XIV, i la capella als s XIV-XVI El cardenal Mazzarino el féu reformar per LLe Vau Fou presó des del s XV al XVII, i el s XIX esdevingué arsenal Des del 1924 hi ha el Musée d’Histoire de la Guerre El 1738 hom hi fundà una manufactura de porcellana, que tingué activitat durant tot el s XVIII

L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil És seu de bisbat Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat s XI Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella El 1567 es rebellà contra Felip II Lluís XIV ocupà la ciutat 1677, que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht Atacada pels austríacs, fou recuperada el…