Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Tir
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia, que correspon a l’actual Ṣūr, al Líban, a uns 87 km de Beirut, al S.
Documentada des del III millenni aC, hom sap molt poca cosa de la seva història fins al segle XVI aC, que fou conquerida per Tuthmosis I, i des d’aleshores fins al regnat de Ramsès II restà en poder dels egipcis Uns cinquanta anys més tard ~1191 aC fou repoblada per gent de Sidó, la seva gran rival durant tota la resta de la història de Fenícia Del segle X al VI aC exercí l’hegemonia sobre les altres ciutats fenícies El sobirà principal fou Hiram I Altres reis importants són Ithobaal 887-856 aC, que casà la seva filla Jezabel amb Acab d’Israel, i Pigmalió ~821-774 aC, durant el…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
Shisha Pangma
Muntanya
Muntanya del Tibet, a la frontera amb el Nepal i al N de Kàtmandu (8 013 m).
Catorzena altura del món, fou assolida el 1965 per una expedició de xinesos i tibetans
Potala

Vista de Potala
Palau
Palau de Lhasa, al Tibet, antiga residència del dalai-lama, damunt un turó que domina la ciutat.
diòcesi d’Orient
Geografia històrica
Divisió administrativa de l’imperi Romà que comprenia la Síria, la Palestina, el Sinaí i una franja meridional de l’Àsia Menor, amb capital a Antioquia.
L’organització eclesiàstica cristiana hi acomodà també pràcticament el patriarcat d’Antioquia, els titulars del qual porten sempre el títol de “patriarca d’Antioquia i de tot l’Orient”
Trípoli
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del Líban Nord, Líban.
Situada a la costa nord, en una regió rica en oliveres i tarongers El seu port, Al-Mīnā’, és una important escala petroliera, i a la seva refineria desemboca l’oleoducte de Kirkūk Iraq també és base d’una important flota pesquera Hi ha indústries tèxtils, del ciment, del sabó i alimentàries A causa de la guerra civil de 1975-76, de la inestabilitat política i les lluites que l’han seguida i de la guerra entre l’Iraq i l’Iran —que ha afectat la indústria petroliera de la ciutat—, ha perdut importància econòmica i internacional Fundada per tiris, sidonis i aradians segle VII aC, la ciutat fou…
Transhimàlaia
Serralada
Sistema muntanyós del Tibet.
Malgrat ésser de la mateixa edat geològica de l’Himàlaia, certs autors el consideren exterior al conjunt estructural himalaià És al N del curs superior del Tgsanpo La seva altitud supera els 6 000 m El vessant S és bastant humit i boscós el vessant N, que mira cap a l’interior del Tibet, és més àrid
Brahmaputra
Riu
Riu del Tibet, l’Índia i Bangladesh (2.900 km de longitud; 939.000 km2 de conca).
Neix al Tibet, a les glaceres de l’Himàlaia, amb el nom de Tsangpo, i avança en direcció oest-est, canvia sobtadament i es dirigeix cap al sud i entra a l’estat d’Assam, a l’Índia, on pren el nom de Dibāng, que, després de la confluència del Luhit, canvia pel Brahmaputra Travessa l’estat d’Assam en direcció nord-est - sud-oest i entra a Bangladesh on s’uneix amb el Ganges i desemboca al golf de Bengala formant un delta enorme 140000 km 2 Esdevé navegable a l’altura de Dibrugarh, a uns 1300 km de la desembocadura, fet que el converteix en una gran artèria comercial Té un cabal mitjà de 12000…