Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Cortiuda

Restes del poble de Cortiuda (Peramola)
© Isidre Suñé
Despoblat
Despoblat del municipi de Peramola (Alt Urgell), a 975 m alt. en un serrat que divideix les aigües del Segre i del Rialb, al vessant meridional de la serra d’Aubenç.
La seva església parroquial, d'origen romànic, ha estat ampliada i molt reformada Està dedicada a sant Martí
Sant Romà

Capella de Sant Romà després de la seva restauració, a Santa Maria de Miralles
© Fototeca.cat
Església
Caseria
Església i caseria, cap del municipi de Santa Maria de Miralles (Anoia), situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.
El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola Fou restaurada el 1913, i el 1916 fou ampliada i hom construí al seu costat la rectoria
Santa Creu de Creixà

Vista de l'església de la Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
Cal Marquès
Vista de cal Marquès (Castellfollit de Riubregós)
© Isidre Suñé
Masia
Masia del municipi de Castellfollit de Riubregós (Anoia).
Construïda cap al segle XVII, ha estat reformada i ampliada A més de la casa, consta de diversos edificis annexos, un molí i una gran bassa de murs de pedra Més tard, s'hi va afegir una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat Inicialment era de la família Bassols i, posteriorment, fou la casa pairal dels generals carlins Borja de Riquer i Gallegos i Martí de Riquer i de Comelles, pare de l'artista modernista Alexandre de Riquer i Inglada
Mare de Déu de les Peces

Vista general de l’església de la Mare de Déu de les Peces, a Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del terme d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), a l’E del poble d’Alàs, sobre un serrat que domina la riba esquerra del Segre.
S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de les Peces, talla gòtica policroma L’església és romànica, d’una nau, ampliada modernament per la banda de migdia i coberta amb encavallades de fusta L’absis és semicircular, llis, amb una finestra de doble biaix A la banda de tramuntana s’adossa la torre campanar, romànica, que possiblement tenia finestres geminades al pis alt Els del poble d’Alàs celebraven aplecs el dilluns de Pasqua i per Sant Roc, a l’agost
Sant Andreu del Castell
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al N de la vila, al costat de les ruïnes del castell i del poble antic d’Oliana, en la caseria anomenada el Castell d’Oliana.
És romànica, del segle XI i ampliada potser al XII L’edifici consta d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals L’absis, semicircular, és ornamentat amb arcuacions i lesenes El campanar, de torre, és adossat a la façana de migdia L’església, que fou restaurada, tenia com a altar un cippus romà es portà al Museu Diocesà de Solsona, que contenia una lipsanoteca de vidre verd segellada amb l’anell del bisbe Eribau d’Urgell dins la lipsanoteca hi havia, a més d’algunes relíquies, el pergamí original de la consagració del temple Fou consagrada entre els anys…
castell de Vilademàger

Aspecte del castell de Vilademàger
© SPAL / Diputació de Barcelona
Castell
Antic castell del municipi de la Llacuna (Anoia), situat en un cim (712 m alt.), al SE de la vall de la Llacuna.
Rebé el nom d’un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987 passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins al segle XIX El castell era el centre de l’extens terme de la Llacuna L’església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l’única parroquial del terme, que a partir al segle XIV es repartí amb la Llacuna L’església de Sant Pere, dita sovint Sant Pere de Màger…
Santa Maria de Miralles
L’església de Sant Romà (Santa Maria de Miralles)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a la vall de la riera de Carme (dita en aquest sector vall de Miralles), aigua amunt del congost de Santa Càndia.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…
Castellolí

Castellolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall excavada en els sediments eocènics per la riera de Castellolí.
Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…
comtat d’Urgell

Escut del comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…