Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Remscheid
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, prop del riu Wupper.
Centre cultural, amb escoles, teatres i acadèmies musicals Principal població alemanya en la fabricació d’eines la indústria siderúrgica hi és present des de la fi del s XV
Sant Miquel d’Urgell
Canònica
Antiga canònica de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), situada prop de la catedral, on més tard fou edificat el convent de dominicanes.
L’erigí el bisbe d’Urgell Ermengol al principi del s XI, i la dotà en el seu testament del 1035 El 1036 hom en diu cenobi, i el 1122 es reorganitzà la seva comunitat, que havia caigut en una certa decadència Sembla que adoptà la regla de sant Agustí Subsistí fins a la fi del s XIII, que fou suprimida pel bisbe Guillem de Montcada 1294-1308, i donà la seva dotació a la canònica catedralícia o de Santa Maria
Marburg
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Situada a banda i banda del Lahn, és dominada per un turó, amb un castell s XII-XV Té indústries químiques, farmacèutiques i electròniques Fundada a la fi del s XII, la seva importància augmentà molt ràpidament Obtingué carta municipal del landgravi de Turíngia Lluís II 1277 En produir-se la separació de Hessen d’aquell estat 1292, fou la residència dels marcgravis del nou principat La seva universitat, fundada el 1527, esdevingué un important centre de difusió de la Reforma
Canelles de Segre
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), prop de la confluència del riu de Canelles amb el riu de Perles, afluent del Segre.
Hi ha l’església de Sant Marc i Santa Eulàlia, sufragània de la de Perles, rectangular i coberta amb volta de canó El lloc és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Pertangué, fins a la fi de l’Antic Règim, al capítol de la collegiata d’Organyà Tanmateix, els vescomtes de Castellbò hi posseïren alguns drets Al NE del poble es troba el mas dit Santpere , on hi ha l’església de Sant Pere prop Canelles
Bielefeld
Ciutat
Ciutat del land de Rin del Nord-Westfàlia, a Alemanya, situada als contraforts de la selva de Teutoburg.
Dominada per la Sparrenburg residència dels comtes de Ravensberg, és un centre tradicional de la indústria tèxtil lli, ampliada posteriorment amb el cotó i la seda És un centre de la confecció i utillatge per a la indústria tèxtil, té indústria paperera i d’embalatges És centre d’ensenyament superior Ostwestfalen Universität, fundada el 1966 És també entroncament ferroviari Fundada el 1214, a la fi del s XIII entrà a la Lliga hanseàtica El 1346 passà al domini dels ducs de Jüllich, i el 1647 a l’elector de Brandenburg Durant la Segona Guerra Mundial fou molt bombardejada
Sant Jaume
© CIC-Moià
Capella
Capella del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), vora la riba dreta del riu de Josa, entre aquest i el camí que duu de Tuixén a Josa de Cadí i a Gósol.
De tradició romànica, consta d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular La nau és coberta amb una volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb arcs carpanell, molt rebaixats A la façana de migjorn s’obre una finestra d’una sola esqueixada L’any 1983 s’hi feren unes obres de restauració que deixaren les parets a l’alçada d’un banc i retornaren la capella a la seva dimensió inicial, també s’obrí una nova porta al mur de ponent Malgrat les modificacions, es pot considerar aquest edifici com una obra rural construïda dins el segle XII, o potser a la fi…
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del s X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al s XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al s XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a Tavèrnoles La comunitat es resistí i es…
Asnurri
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat a l’esquerra del riu de Civís, a 1.194 m d’altitud, a migdia de Civís.
L’església parroquial, que depèn de la de Civís, és dedicada a santa Eulàlia Romànica, és d’una sola nau amb capelles afegides i un absis semicircular Fins el 1936 conservà una imatge romànica de la Mare de Déu La festa major s’escau el cap de setmana més proper al 9 de setembre i es fa festa també per Santa Eulàlia 10 de desembre El topònim, preromà, conté el mot basc uri , que significa ‘poble’ L’església és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, i el lloc pertangué fins a la fi de l’Antic Règim al bisbe d’Urgell Fins el 1970 formà part de l’antic municipi…
Tübingen
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a Württemberg, a la riba esquerra del Neckar.
Té indústries metallúrgiques, mecàniques, electròniques, tèxtils, del ciment i de la fusta És un centre important en el camp editorial i cultural Fortalesa, a la fi del s XI, i seu d’una família de comtes palatins de Suàbia s XII, el 1342 passà als ducs de Württemberg i gaudí d’una gran florida cultural El 1477 hi fou fundada la universitat, que es convertí en un centre luterà en passar la ciutat a la Reforma 1534 A part cases típiques de fusta, cal esmentar, entre els edificis, l’església de Sankt Georg 1470-83, de tres naus, en estil gòtic tardà, que conté els sepulcres dels…
Castellbò
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la dreta de l’aiguabarreig de les rieres de Carmeniu, d’Albet i de Solanell, a la sortida de l’alta vall de Castellbò, damunt un antic camí entre l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà.
L’església parroquial, que té un notable portal gòtic amb una porta clavejetada, fou l’antiga collegiata de Castellbò Hi ha nombroses cases moltes, abandonades a causa del fort despoblament iniciat a la fi del s XIX que conserven elements gòtics La creu de terme ha estat reconstruïda i, en un turó dominant, hi ha les restes del castell de Castellbò el seu batlle ho era de tot el quarter de Castellbò , una de les demarcacions del vescomtat, centre del vescomtat de Castellbò El 1146 rebé del vescomte Arnau la carta de franquesa Fins al començament del s XX formà un petit municipi…