Resultats de la cerca

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…

La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule, procedent del…

Els vessants de la vall són en gran part coberts de bosc alzines i roures L’agricultura, que aprofita l’aigua de la ribera de Taurinyà a través de les séquies, ocupa 82 ha, dedicades sobretot al cultiu d’arbres fruiters 40 ha, vinya 7 ha, hortalisses 5 ha, cereals 1 ha i pastures i farratge 27 ha el cens ramader dona 285 d’oví El poble 380 m alt és a la dreta de la ribera de Taurinyà, al límit amb el terme de Prada, vila de la qual constitueix pràcticament un barri, per la seva proximitat 1 km L’església parroquial, dedicada a sant Feliu, fou erigida en 960-970 es conserva una notable font…

El nom prové del fort dels Banys, construït per Vauban el 1670

Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el Pertús Al fons d’aquestes…

Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, confrontant amb el Solsonès pel sector de llevant Allargassat a la riba esquerra del Segre, limita a ponent amb Peramola, al N amb Coll de Nargó, a llevant amb Odèn Solsonès i al S amb les terres de Bassella El municipi comprèn, a més de la vila, les caseries de les Anoves i del Castell d’Oliana, els barris de la Colònia i de Sant Sebastià i la urbanització del Clot de la Guineu El municipi s’estén des del grau d’Oliana, a tramuntana, fins vora el turó de lo Pauet, de la serra d’Oliana El grau d’Oliana és format pel congost…

L’església de Sant Iscle, antiga sufragània de la de Cabó, és romànica, amb absis sobrealçat i portal amb arquivolta a ponent

El terme, molt accidentat, és boscat en el seu sector meridional, al vessant dels puigs de les Tres Estelles 2099 m alt i de la Segalissa 1808 m Prop del coll de la Llosa i prop del poble d’Aituà, hi ha un important grup de mines de ferro —un dels principals de la zona del Canigó— que han estat explotades fins el 1963, amb especial intensitat els darrers anys També hi ha mines de fluorita, localitzades al NE d’Escaró i que hom explota des del 1958 un transportador aeri porta el mineral fins a la fàbrica, situada a la Bastida d’Oleta L’activitat agrícola és minsa unes 30 ha de…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…