Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Mare de Déu del Carme
Ermita
Ermita del municipi d’Arsèguel (Alt Urgell), vora la carretera que porta al poble, abans d’arribar-hi.
La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona
vall de Cabó
© Fototeca.cat
Vall de l’Alt Urgell, que davalla de la serra del Boumort i aflueix al Segre per la dreta, poc abans d’Organyà.
És separada, al nord, de les valls del riu Major i de la Guàrdia per les serres d’Ares 1 850 m alt i de Prada, que formen una cinglera d’uns 16 km de longitud, entre el prat d’Orient el punt més occidental de la vall i el Segre, i al sud, de les valls de Carreu, Rialb i Fontfreda per una alineació que uneix el cap del Boumort amb la muntanya de Santa Fe, damunt Organyà, i que té el punt culminant a la roca de Senyús 1 894 m És drenada per la riera , o riu , de Cabó , format al Cap de la Vall, sota el prat d’Orient, que té com a afluents principals, per la dreta, el barranc de la Vall que…
Mollet del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs, des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans de la de la riera de Caldes.
Situació i presentació Es troba al sector SW de la comarca, ja en contacte amb el Vallès Occidental Limita amb els termes de la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles S, Martorelles SE, Montmeló i Parets del Vallès E, Lliçà de Vall i Lliçà de Munt NE i els termes de Palau-solità i Plegamans N i Santa Perpètua de Mogoda W, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El Besòs forma en bona part el límit oriental del municipi i la riera de Tenes també límit el terme en el sector NW El territori és essencialment planer, i de les elevacions suaus que accidenten els sectors N i W davallen…
Olzinelles
Poble
Poble del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), de poblament disseminat, situat a l’extrem nord-oest de la serra de Montnegre, als vessants del Puigcastell (395 m).
El lloc formà part del vescomtat de Cabrera De la seva església parroquial Sant Esteve, situada vora el torrent, depèn la de Vilardell, poble amb el qual formà un municipi fins abans del 1930
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
la Vall de Castellbò
Antic municipi
Antic municipi de l’Alt Urgell, que comprenia la vall de Castellbò
.
No en formava part la vila de Castellbò, que constituí un municipi a part fins abans del 1920, que passà a formar el de la Vila i la Vall de Castellbò o, simplement, Castellbò, agregat el 1970 al de Montferrer i de Segre, amb el qual formà el municipi de Montferrer i Castellbò
Castellnou de Bassella
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Bassella (Alt Urgell), des del 1999 submergit sota les aigües del pantà de Rialb
..
Pocs anys abans, la població, que el 1996 era de 44 persones, havia desatllotjat el poble Hom traslladà també el dolmen dit del Perotillo, i les restes de la necròpoli medieval exhumades el 1999 El nucli era situat a l’esquerra del Segre, a la part extrema d’un meandre, enfront de la Clua d’Aguilar De la seva església parroquial Sant Simeó depenien les de Bassella, Guardiola i Mirambell Al s XIX formà un municipi amb Aguilar de Bassella i la Clua d’Aguilar
Sant Jaume de Rifà
Convent
Antiga església i antic convent de donades del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), dependent de la parròquia de Sant Julià del Fou.
La villa de Rifà existia ja el 941 i des d’abans del 1002 pertanyia al monestir de Sant Cugat Hi fou construïda una capella dedicada a sant Cugat 1098, i als s XII i XIV s’hi establí una comunitat de monges donades Com passà amb la majoria d’esglésies dedicades a sant Cugat, pel fet que se'n celebrava la festa el mateix dia que la de sant Jaume des del s XIV, la capella fou dedicada també a sant Jaume, que acabà desplaçant l’antic titular El convent s’extingí vers el 1360 Resta l’antiga capella amb l’absis i els murs, però no la volta, de l’antiga església romànica del s XI
Ansovell
Poble
Poble i cap municipal de Cava (Alt Urgell), situat a 1 338 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscal, a l’esquerra del riu de Cava.
Situades al pendent del roc del Moixol, les cases són apinyades, algunes amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent L’església parroquial de Sant Martí és un edifici rectangular, cobert amb volta de llunetes El portal, adovellat, és al NE A l’extrem oposat, darrere l’altar, es dreça la torre del campanar Al fossar, abans d’arribar al poble, hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí Hom fa festa major el segon diumenge de novembre Dins el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell pertangué als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós,…
Vinyoles
Masia
Mas del municipi de Cava (Alt Urgell), al N del terme, a la dreta de la vall del riu de Cadí, abans d’arribar a l’església de Sant Cristòfol de Vinyoles
.
Fou construït aprofitant les restes d’una antiga casa forta o d’una torre de guaita medieval, edificada al voltant del segle XIII i posteriorment reformada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina